CRUÏLLES DE SENTITSEns tenim els uns als altres

Dijous de la setmana passada vaig rebre un grup de nenes i nens de 3er de l'escola Ignasi Iglesias. Són trobades que sempre m’ofereixen l'oportunitat de contactar i explicar-me davant aquests ciutadans en "construcció "; aquest dia hi vaig conèixer una nena de 8 o 9 anys, simpàtica, inquieta, dolça... Aquesta nena té dificultats, per la causa mèdica que sigui, i necessita una atenció i educació especials. Quan la vaig saludar al moment es va produir dins de mi una proximitat emocional, i molts records em varen visitar. Quan vaig finalitzar la conversa amb ells, em vaig acomiadar d'una forma especial d'ella, em va petonejar i em va parlar de l'Alberto, el seu professor en pràctiques que els acompanyava i li mostrava molt d'afecte. A la tarda en un acte vaig parlar d'ella i entre algunes de les reflexions vaig dir que sí, que estem molt malament, però que fa uns quants anys aquesta nena no hauria pogut ser escolaritzada; ara, no tan sols ho està, té l’assistència d’una educadora de la Unitat de Suport a l’Educació Especial, a persones com l’Alberto que vetllen per col·laborar en la seva atenció, l'ajuda dels seus companys i professorat, i a molta més gent. Petonets.