Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CRUÏLLES DE SENTITS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CRUÏLLES DE SENTITS. Mostrar tots els missatges

4 de febrer de 2019

Actividades para jóvenes

La semana pasada hice una reflexión sobre cómo la maquinaria de la ciudad no para de trabajar las 24 horas del día, los 7 días de la semana, tanto en servicios municipales como en actividades culturales, deportivas o de ocio para los diferentes colectivos. Hablé de las opciones que tienen las personas mayores durante la semana, para llevar una vida sana y saludable desde distintas perspectivas.
Hoy mencionaré otro de los colectivos al que destinamos recursos y programas específicos: los jóvenes. Para ellos hay un gran abanico de propuestas tanto de carácter deportivo, como formativo y de ocio más allá de las opciones puramente educativas y atendiendo a sus necesidades actuales.
En el ámbito deportivo, generar hábitos de vida saludable es importante para su desarrollo personal. Hemos puesto en marcha la Escola Esportiva Social, para que puedan practicar deporte no federado en los equipamientos municipales; hemos creados nuevos espacios de skate o una zona para practicar calistenia, las pistas deportivas o los ‘Patis Oberts’; además de las ofertas específicas que se ofrecen desde el Parc Esportiu.
En el ámbito cultural y de ocio la mayor parte de las actividades se despliegan a través del CRAJ (Nits Insòmnia, servicios de asesoramiento e información sobre ofertas laborales, estudios en el extranjero, cursos, etc.), pero también a través de equipamientos municipales diversos como las Aulas de Estudio, la Factoría Musical o las Bibliotecas, el Citilab y los Centros Cívicos, por citar algunos.
Son actividades diarias, rutinarias y consolidadas, en las que participan centenares de jóvenes, con el objetivo de que puedan desarrollarse a nivel intelectual y físico, para impulsar su talento y dar respuesta a sus inquietudes.

29 de febrer de 2016

Ricard Vaccaro: la força de l’ànima transformada en art

Dijous al matí, Ricard Vaccaro ens va deixar. Dissabte al migdia ens acomiadàvem d’ell. Portava molt de temps lluitant amb fermesa i valentia contra una llarga malaltia. Els últims mesos han estat per a ell temps d’acomiadament, de reflexió i d’intensitat vital. Entre les seves darreres aparicions públiques, dues de molt emotives: una al rebre fa uns mesos el Premi d’Honor dels Premis Ciutat de Cornellà, on ens va omplir el cor de tendresa i a molts dels presents els ulls de llàgrimes per les seves paraules. Unes paraules d’esperança, d’agraïment a la vida, i especialment a la seva dona i la seva família. Una altra quan es va inaugurar la seva darrera exposició al Castell, on va rebre un homenatge sentit i sincer de la ciutadania sense fronteres i on vam tornar a gaudir de la seva força i generositat creatives.

Dijous al Ple, el vam recordar amb unes sentides paraules que reprodueixo a continuació i que donen veu al reconeixement i agraïment de la nostra ciutat a la seva obra i la seva persona.

“Nascut a Barcelona al 1946, era veí del barri Centre de Cornellà des de fa prop de 50 anys. Ha estat l’artista més conegut i més projecció exterior i que ha generat més consens i valoració dins el món de la cultura a Catalunya. 

En Ricard, veí de Cornellà, era a la vegada un ciutadà del món, un artista i un creador en el sentit més ampli de la paraula, compromès i reivindicatiu. La seva obra, la seva veu, ha estat i continuarà sent molt necessària. 

Els espais i places de l’àrea metropolitana i, especialment de Cornellà, tenen empremtes del seu art, que és extens i divers. L’escultura pública ha marcat també la trajectòria: l’homenatge a Joan Miró, al barri d’Almeda, coneguda com “la de la Porta Diagonal”, feta el 1993, va rebre el Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, per la Transformació del paisatge urbà en l’escenari artístic. També l’escultura “Espai per a la pau” (1996), al parc de la Infanta, va significar el reflex d’un moment històric dramàtic per a Europa, la guerra de Bòsnia-Herzegovina. L’escultura “Porta del Temps”, dins la plaça de la Pau, es va inaugurar l’any 2003.

Amb la detecció de la seva malaltia, el setembre de 2014, la capacitat creativa i la mirada curiosa i compromesa d’en Ricard no es aturar. Va trobar forces en la seva família, en els seus dos fills i en la seva dona, per fer l’exposició al Castell de Cornella “Amb perles a cada ma, visc al cor d’una petxina”, un passeig per la seva obra que va servir-nos per fer-li el darrer reconeixement públic, el març del 2015.

Ell, sempre implicat amb la cultura a la nostra ciutat, va voler fer aquest darrer mes de desembre una donació a la ciutat de dues escultures per als nostres espais de lectura.

La pulsió creativa d’en Vaccaro i la seva força artística també ha tingut una línia argumental en la lluita per les llibertats, la denúncia de les injustícies i les desigualtats al món i en la defensa dels valors democràtics.

L’obra del Ricard és una expressió a favor de la llibertat. La Clara Campoamor deia “la llibertat s’aprèn exercint-la”, i això, a part de molts altres valors que ens ha deixat és el que hem après d’en Ricard Vaccaro, la força creativa i humana del seu esperit sempre crític i lliure. Gràcies Ricard Vaccaro, pel que ens has deixat i ensenyat. Implicat amb el món educatiu, la teva vocació, deixa una empremta inesborrable”.

Se’n va, però ens quedarà sempre el record d’un gran artista, i per sobre de tot, una persona sensible, amb la qual vaig compartir moltes converses i hores de senzillesa, amb la serenor de la seva mirada i el compromís que manifestaven les seves mans; un home amb fortes conviccions que estarà sempre a la nostra memòria, a la meva personal i la col·lectiva de ciutat. Fins sempre.

19 de juny de 2015

Mural artístic al barri Centre

Aquesta foto és de l'estació d'autobusos de Cornellà, que ha fet un bon canvi de cara gràcies a un grup de joves que volen impulsar les arts plàstiques com a mitjà d'expressió, i s'anomenen Factoria Artística de Cornellà. El mural reprodueix un perfil de la ciutat i té molt de color: val la pena que us acosteu a veure'l.

25 de juny de 2013

CRUÏLLES DE SENTITSDestornilladores e imaginación

Nuevos artesanos es un grupo de trabajo ciudadano formado en el Citilab, se pone retos y los lleva a cabo para encontrar huecos en la tecnología y llenarlos de imaginación.
A lo largo de este curso han conseguido construir una pequeña nevera para enfriar vinos con piezas de ordenadores usados y algún que otro truquito electrónico, que presentaron la semana pasada. Supongo que casi os suena a broma, pero lo que hay en el fondo es una excusa para tocar un poquito de tecnología, enfrentarse a problemas, saber como resolverlos y trabajar en equipo.
Las fotos de como se ha convertido esa caja de ordenador en una nevera son realmente curiosas, podéis ver todo el proceso en la web http://nartesanos.citilab.eu/

4 de juny de 2013

CRUÏLLES DE SENTITSCompromís i exemple

A la nostra ciutat s'emmarquen moltes pràctiques de bones iniciatives destinades a rebaixar les conseqüències de la crisi i frenar els temors de més caiguda. L'Institut Esteve Terradas sempre ha estat capaç d'assumir nous reptes i la seva excel•lència, reconeguda en moltes ocasions, ho exemplifica ara amb un nou pla de FP dual acordat amb una gran empresa centenària de Cornellà: la Siemens, amb uns plantejaments formatius molt definits.
Avui el diari El Periódico ho explica, petites actuacions concretes per part de dos institucions arrelades a la nostra ciutat, una en l'educació i l'altre en l'activitat econòmica, enhorabona.

15 de maig de 2013

CRUÏLLES DE SENTITSPromotor de emociones

Torcuato es un hombre que no espera a que otros creen por él, siempre ha sido un emprendedor. Vive en el Pedró, es un hombre mayor, jubilado del trabajo, pero no de la vida. Nos conocemos desde hace unos cuantos años, he comido en su casa y la experiencia vivida le permite ser rehén exclusivamente de su afabilidad y compromiso con los suyos. No echa en falta nada, pero sabe lo que le gustaría cambiar. Siempre tiene una sonrisa y una pregunta adecuada en el momento y en el lugar en el que te encuentras con él. Eso fue lo que nos ocurrió hace tres semanas, cuando coincidimos en un acto en Sant Ildefons, me explicó que había construido un huerto para los niños en la escuela Ignasi Iglesias, donde van sus nietos, y me invitó a verlo. Ayer martes fui, nueve terrarios repletos de plantas con diferentes productos, boniatos, habas, tomates, lechugas, garbanzos, fresas y muchas más legumbres y verduras. Afable, explicaba a los alumnos de sexto en qué consistía cada planta, atentos algunos a sus explicaciones, otros más inquietos, escuchaban enlazando sus palabras con sus realidades; mientras otros alejaban su mirada más allá de la cubierta de Can Carbonell. Torcuato disfruta, vive y comparte sus emociones expresadas a través de ese pequeño huerto, pero en el fondo, un espectador como yo sabe reconocer a un gran hombre y una buena persona, enfundado en un promotor de emociones.

23 d’abril de 2013

CRUÏLLES DE SENTITSAlegries visuals



Aquesta foto és un treball realitzat per 43 persones que fan teràpia ocupacional a Tecsalsa, perquè el seu grau de discapacitat no els permet realitzar treballs professionals. Però això no els impedeix crear, com veieu, amb la seva veu interior i elaborar un collage ben divertit per transmetre alegria i 'bon rotllo'. Una altra mostra de lluita contra la resignació que en aquests moments tanta falta ens fa.

22 d’abril de 2013

CRUÏLLES DE SENTITSUna bona lliçó

Dissabte passat, l’AMPA del col·legi Sant Miquel va realitzar una iniciativa de compromís, implicació i renovadora, en la forma de transmetre respecte i reconeixement per allò que representa el valor de l’educació. Mares, pares, alumnes i professors, més de cent cinquanta persones, es van sumar a l’activitat de posar guapa l’escola. Es van organitzar en grups per construir espais per millorar l’ús de l’escola, pintaven murs, dibuixaven al terra jocs, pintaven i rehabilitaven jocs infantils. En un moment de gran confusió moral, aquesta iniciativa fomenta el valor del compromís i l’esforç per defensar espais i equipaments que són de tots, és evident que les administracions hem de continuar fent la nostra labor, però el que jo vaig veure amb els meus ulls va ser una bona lliçó, pràctica, d’implicació i de no resignació davant les dificultats del moment. Va ser una bona mostra de salut comunitària, impulsada per mares i pares compromesos en allò que és més essencial en la nostra societat, el paper de l’escola i els seus valors.
Enhorabona als seus promotors per aprofundir en la pertinença i reforçar l’ideal d’unitat col·lectiva.

17 d’abril de 2013

CRUÏLLES DE SENTITSAhuyentar el silencio del olvido

Ayer martes celebramos un nuevo encuentro con la presentación, en el Castell, de un libro titulado “Pasos en el sendero” escrito por Bernardino Franco, una persona modesta, sencilla y campechana, miembro del Semillero Azul. En este acto de presentación le acompañamos entre otras personas Alejandro, presidente de la entidad y Granada, presidenta honoraria. De las palabras de Bernardino sobre su libro me sorprendió la presentación de uno de sus relatos titulado “Olvido y silencio de dos fosas comunes”, nos explicó que gracias a su testimonio y recuerdos de su infancia, de cuando él tenía cinco años, este pasado verano se pudieron encontrar esas dos fosas en las cuáles fueron ejecutados y enterrados ciudadanos republicanos de su tierra, en Palencia.
Bernardino es un hombre que ha trazado con palabras sencillas paisajes incómodos y vivencias duras, pero de sus palabras escritas no se desprende odio, ni reclaman venganza, tan solo reclama que el pasado, que la memoria de cada uno de nosotros no sea humillada, y que su recuperación sirva para ahuyentar el silencio del olvido. Ayer una pequeña pincelada de palabras reflejó adecuadamente que ese trance doloroso de nuestra historia reciente no se puede dejar fuera de las estanterías de nuestra vida.

11 d’abril de 2013

CRUÏLLES DE SENTITSEns tenim els uns als altres

Dijous de la setmana passada vaig rebre un grup de nenes i nens de 3er de l'escola Ignasi Iglesias. Són trobades que sempre m’ofereixen l'oportunitat de contactar i explicar-me davant aquests ciutadans en "construcció "; aquest dia hi vaig conèixer una nena de 8 o 9 anys, simpàtica, inquieta, dolça... Aquesta nena té dificultats, per la causa mèdica que sigui, i necessita una atenció i educació especials. Quan la vaig saludar al moment es va produir dins de mi una proximitat emocional, i molts records em varen visitar. Quan vaig finalitzar la conversa amb ells, em vaig acomiadar d'una forma especial d'ella, em va petonejar i em va parlar de l'Alberto, el seu professor en pràctiques que els acompanyava i li mostrava molt d'afecte. A la tarda en un acte vaig parlar d'ella i entre algunes de les reflexions vaig dir que sí, que estem molt malament, però que fa uns quants anys aquesta nena no hauria pogut ser escolaritzada; ara, no tan sols ho està, té l’assistència d’una educadora de la Unitat de Suport a l’Educació Especial, a persones com l’Alberto que vetllen per col·laborar en la seva atenció, l'ajuda dels seus companys i professorat, i a molta més gent. Petonets.