18 de desembre del 2017

La Generalitat ha de pagar per les escoles bressol

Fa tres anys el ple de l’Ajuntament de Cornellà va aprovar anar a la via contenciós-administrativa per resoldre el greu incompliment de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les escoles bressol. Ho recordo: aquell setembre de 2014 encara estàvem esperant el finançament –compromès- del curs 2011-2012 (que eren més de 800.000 euros), i a més, Ensenyament havia evitat de signar els convenis per als tres cursos següents.

En aquest article explicava clarament la meva opinió al respecte, pel que fa a la poca responsabilitat institucional de la Generalitat i de manca de respecte cap a la ciutadania. Vaig advertir que havíem esgotat totes les vies de diàleg, sense trobar ni voluntat, ni interès per saldar el deute.

Ara fa uns dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens ha donat la raó. Deuen a Cornellà més de dos milions d'euros. I a més, el TSJC ha evidenciat l’incompliment de la Generalitat quan evita finançar aquesta etapa educativa, incompliment que es manté avui, malgrat els pedaços que hagin pogut posar-hi.

L’Ajuntament havia complert els seus compromisos pel que fa a la dotació de places d’escola bressol, i ha seguit aquests anys assumint el seu finançament, sense tancar-ne cap, ni sense fer recaure proporcionalment en les famílies la manca dels diners que li pertocava posar a la Generalitat. Fins i tot, hi hem introduït la tarifació social, perquè som conscients que és un servei que ha de suposar un alleujament a les famílies treballadores, a més d’enriquir els primers estímuls educatius dels infants en una etapa fonamental de la seva vida.

Per un cantó, la sentència té moltes implicacions pel que fa a la responsabilitat de la Generalitat (segons la Llei d’Educació de Catalunya) de finançar l’educació infantil. Per l’altre, ens recorda de quina manera es feien les retallades atribuïdes a la crisi: per exemple, suprimint, o ajornant de manera grollera, el finançament compromès amb altres administracions, perquè d’alguna manera actuessin com a “bancs”. És hora d’un canvi d’actitud, com a mínim, i d’un canvi d’escenari.

Notícia a El Periódico