Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXPLIQUEM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXPLIQUEM. Mostrar tots els missatges

24 de setembre del 2018

Transformació, sostenibilitat i responsabilitat

Des de les administracions tenim la responsabilitat d’impulsar polítiques i programes en favor de la sostenibilitat local i global, incorporant criteris socials i ambientals. A Cornellà ho tenim present des de fa molt de temps en la planificació i definició de la ciutat.

La nova transformació encetada en els darrers anys amb projectes com el Cornellà Natura, amb què estem recuperant espais per als vianants, pacificant el trànsit als carrers o potenciant l’ús de transports com la bicicleta, entre d’altres, que ens permetrà gaudir a mig termini d’una ciutat més amable i neta. Porto temps parlant de naturalitzar la ciutat per humanitzar-la i el Cornellà Natura és un dels nostres pilars. Hem transformant completament vies com l’avinguda dels Alps, la del Baix Llobregat, o el carrer Verge de Montserrat, perquè el nostre objectiu és augmentar fins a un 60% els espais verds i de descans. Un treball que darrerament ha tingut el seu reconeixement amb l’atorgament del premi internacional Green Leaf.

Millorar la qualitat ambiental és també un efecte col·lateral d’aquest nou model. La millora de la qualitat ambiental de la nostra ciutat implica mesures com la gestió integral de l'aire, l'impuls de sistemes energètics més eficients o la reducció dels residus en origen.

Volem avançar en aquest model de ciutat moderna, neta, sostenible i amable. Una ciutat per a les persones. I en aquest camí és imprescindible treballar en la cultura de la sostenibilitat, facilitar que la ciutadania conegui com funciona la ciutat i quins són els seus reptes, per treballar des de la corresponsabilitat.

http://www.cornella.cat/ca/CornellaNatura.asp
http://www.cornella.cat/ca/noticia.asp?pag=17&id=8089&por=1&tf=ap

25 de juny del 2018

Dia de les Víctimes del Terrorisme

Aquest dimecres, farem un reconeixement a les víctimes del terrorisme i en favor de la convivència i la Pau. En un espai de la ciutat, molt a prop de la plaça de l’Estació i on comença el carrer d’Ernest Lluch, es col•locarà un monòlit, una peça inacabada que ens va deixar Ricard Vaccaro, en el que volem que sigui un acte senzill però sentit, en què volem deixar patent el compromís de la ciutat amb la convivència i, sobretot, recordar les víctimes del terrorisme, recordar aquelles persones que, des de circumstàncies molt diverses, han vist les seves vides truncades per accions violentes sense cap mena de sentit, ni de consciència.

Ens trobarem el dimecres en aquest espai, a les 19.30 hores, amb la música dels alumnes de l’Escola Municipal Roser Cabanas, amb Joel Vaccaro, fill del Ricard, i amb Roberto Manrique, fundador de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes. Amb el record de molt dolor com a marc, però amb l’esperança de la Pau davant nostre.

15 de juny del 2018

Precariedad con un trágico final

Ayer, tristemente, nos dimos de bruces con una noticia trágica, el caso de un vecino que ante su inminente desahucio, y con la comitiva judicial y los Mossos en su puerta, se suicidó en la calle Camèlies del barrio de Sant Ildefons. Ante todo, lamento lo sucedido y quiero enviar mis condolencias a sus familiares.

El caso había llegado hace relativamente poco tiempo a los servicios sociales municipales, en marzo, y se estaba trabajando para darle una salida digna a su situación. Desde servicios sociales se informó al juzgado y se consiguió un primer aplazamiento. Más tarde solicitamos un segundo aplazamiento, a pesar de los nuevos informes presentados, y de que hacía falta tiempo para poder movilizar los recursos necesarios, no se atendió. Todo ello, a pesar de que el piso era propiedad de un banco, por lo que todavía no comprendemos ni compartimos el no haber intentado aplazar de nuevo el desahucio.

12 de juny del 2018

Calles más verdes y accesibles

Estos días han empezado las obras en una vía muy visible y muy transitada, ya que es la principal entrada norte de la ciudad. Se trata del primer tramo de la avenida de Sant Ildefons. Las aceras serán más anchas, la presencia de un arbolado frondoso sustituirá a la fría mediana, extensión del carril bici y nuevos puntos de luz más eficientes y modernos.

Más allá de mejorar el espacio público, se trata de transformar naturalizando esa entrada de la ciudad, que, en su momento, se definió para soportar un uso intensivo por parte de vehículos y quedó bastante despersonalizada, que no invitaba a considerarla como espacio integrado del tejido urbano de la ciudad; ahora esperemos que esta actuación, invite a su paseo y dé paso a ir transformando la ciudad dotándola de ese refuerzo natural que representa la pacificación del sistema viario y la potenciación de nuevos usos y nuevos paisajes más humanos.

En esa misma línea están programadas las obras que se encuentran en diferentes fases de ejecución o de preparación, como la avinguda Alps (y el parque de Rosa Sensat), la avenida de Pablo Picasso, la carretera del Prat, la calle Anoia, el parque del Canal de la Infanta, y demás actuaciones vinculadas a Cornellà Natura como las que hemos estrenado recientemente en la calle Verge de Montserrat y las plazas adyacentes a la avenida Baix Llobregat. Todos, proyectos que integran más zonas verdes pero sobre todo, que tienen en cuenta las calles como espacios para que circulen las personas, que se dimensionen como un espacio cívico, humano y cercano.

28 de maig del 2018

Festa major igualitària i compromesa

Aquests dies Cornellà es disposa a viure la seva Festa Major, una celebració creada des de la ciutadania i per a la ciutadania, des del compromís amb els costums i les tradicions més arrelats en el nostre poble i amb la voluntat de continuar endavant en la construcció d’una ciutat acollidora i cohesionada.

Un any més, persistirem en el fet que aquestes siguin unes festes lliures de sexisme, tolerants i respectuoses amb les dones i amb els homes per igual, i també evitant discriminacions per l'opció sexual que tingui cada persona. Com diu el lema de la campanya per unes festes igualitàries, "la teva actitud ho és tot".

Tres dones oficiaran el pregó aquest any, dijous 31 a partir de les 21 hores: Pura Velarde, Alícia del Hoyo i Ariadna Gómez, dones de tres generacions diferents implicades, cadascuna des del seu àmbit, en la reivindicació de la igualtat i el respecte entre les persones, que contribuiran a sensibilitzar la ciutadania per gaudir d’unes festes més justes, responsables i igualitàries. Per això serà un pregó enfocat a reivindicar el feminisme, les polítiques d’igualtat de gènere i la lluita contra la violència envers les dones, així com la visibilitat de les dones a tots els àmbits de la nostra ciutat.

La Festa Major és un bon exemple del batec incessant al llarg de l’any de les nostres entitats culturals i de moltes altres persones compromeses amb la nostra ciutat, i a les quals hem d’agrair la dedicació i passió que totes i cadascuna d’elles posen per impulsar la nostra cultura local. Feu-la vostra, viviu-la plenament, des del civisme i la convivència en l’espai públic, i fomentant, sobretot, l’esperit col·lectiu.

Bona Festa Major a tothom!

Pàgina del Corpus 2018

22 de maig del 2018

Respectar la diversitat

Una societat moderna, progressista i madura té en el respecte un dels seus principals valors. El respecte a la diversitat sexual, de gènere,  de religió, ideològica...perquè des del respecte podem construir pilars molt sòlids i instruments que ens permetin avançar cap a un futur d’igualtat, i en aquest àmbit l’educació és fonamental.  
Hem d’inculcar als nostres fills i filles que tothom, qualsevol persona, és lliure a l’hora d’escollir la seva sexualitat, de manifestar les seves opinions o punts de vista, sempre des de l’educació i el respecte, i si això aconseguim que es normalitzi no caldran campanyes perquè formarà part de l’ADN de les persones des de petits.
Mentre això no passi,  ens caldran campanyes, projectes i iniciatives per reeducar postures, per obrir ponts de diàleg i per continuar reivindicant el respecte i la igualtat.
La societat avança sempre més ràpid que les lleis i les reformes, per això també hem de prendre consciència i des de les administracions més properes als ciutadans hem d'oferir suport i respostes. En aquests dies que es fan actes de commemoració del Dia Internacional contra la LGTBIQfòbia, i amb aquest esperit de reeducar i informar, hem creat diversos actes i activitats a la ciutat amb aquests objectius i tenim previst, també, obrir una oficina per donar continuïtat a aquesta labor informativa i oferir assessorament al respecte de forma permanent.

7 de maig del 2018

Qüestió de prioritats

Estem immersos aquests dies en el procés d’inscripcions de les escoles bressol municipals, mantingudes mitjançant les aportacions de les famílies usuàries i, la major part, per l’Ajuntament des de fa més de cinc anys, per la manca de finançament de la Generalitat de Catalunya com a responsable. Una administració que té un deute amb el nostre municipi superior als dos milions d’euros segons la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i que encara no ha satisfet.
Conscients d’aquesta realitat i de la importància d’aquest servei per a les famílies de la nostra ciutat, vam decidir assumir el finançament amb els nostres recursos, amb les mateixes garanties educatives i les mateixes places, sense tancar-ne cap escola bressol i a més amb el compromís de que les famílies no assumissin cap despesa, aplicant inclús un criteri nou de tarifació social.
D’això se’n diu responsabilitat amb les persones, actuar amb autèntica vocació de servei públic. Perquè hem de garantir uns serveis que permetin a les famílies conciliar i alhora afavorir als seus fills i filles començar la seva etapa educativa. Una etapa, dels 0 als 6 anys, que és crucial per al seu desenvolupament com a persones i que per a nosaltres és una prioritat.
I amb aquest compromís i necessitats hem incorporat també altres serveis, com són els espais “Nadó” o “Familiars”. El primer destinat als infants no escolaritzats de 0 a 3 anys, que permet, en diferents horaris, compartir espais de joc i de convivència; i el segon per a infants fins a 6 anys. A més, hem desenvolupat la Xarxa Local d’Infància 0-6 on s’aglutinen tots els serveis municipals i també els que realitzen entitats de la ciutat amb la finalitat d’oferir suport i acompanyament a les famílies en la tasca de la criança dels seus fills i filles des d’una vessant transversal. És una qüestió de prioritats. I nosaltres ho tenim clar.

4 de maig del 2018

Natura i creativitat

Aquesta tarda trobem per segona vegada una iniciativa destinada a fomentar l’art i la creativitat, i que aquest any també vol lligar-la a la Natura. Tallers familiars i infantils centrats en el medi ambient i la sostenibilitat, un tast de l’exposició sobre el projecte Cornellà Natura, la presència de diferents entitats de la ciutat amb les seves propostes... i un sofà on, amb les càmeres del Citilab, també podem expressar el que pensem del nostre barri i de com la natura s’hi pot integrar.

Des de sempre la naturalesa ha inspirat la creació artística, i encara que visquem en un entorn urbà, també pensem en definir la seva transformació fent-hi tornar, gradualment, elements de l’espai natural. Aquest és el repte: la Jornada de Natura i Creativitat serà avui divendres, al carrer Miranda, al tram més proper a la plaça de Catalunya, a partir de les 17 hores.

9 d’abril del 2018

Condemna i rebuig de qualsevol tipus de violència

Davant els incidents que es van produir la matinada del dissabte 7 d'abril, i atenent a les informacions que s'han fet públiques a les darreres hores, volem deixar clar el posicionament del nostre Ajuntament, i el meu propi, en un comunicat que hem fet públic avui mateix i que podeu consultar en aquest ENLLAÇ.

19 de març del 2018

Més transport públic per millorar la mobilitat i la qualitat de l'aire

Aquesta setmana passada l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha presentat la nova xarxa d’autobusos metropolitans d’altes prestacions, que han de venir a complementar la xarxa actual amb un concepte novedós i que tindrà efectes beneficiosos directes, tant en la mobilitat, amb noves opcions de transport públic, com en el nostre benestar.

S’han plantejat 21 noves línies, de dues modalitats, l’AMB Exprés (que prioritzará recorreguts més directes i amb poques parades), i l’AMB Metrobús, amb alta freqüència de pas i orientat a connectar corredors metropolitans sense un enllaç directe de metro. Almenys tres d’aquestes línies incidiran especialment a Cornellà; una és un servei que havíem plantejat fa temps, unir amb una línia ràpida la nostra ciutat amb les poblacions de la costa del Baix, fins a Castelldefels, enllaç que pel dibuix de la xarxa ferroviària, era necessari fer a través de la C-245. I també hi haurà dues línies més que uniran la part alta de la Diagonal de Barcelona amb Almeda, i amb Sant Boi, aquesta aturant-se a l’estació Cornellà-Aigües.

El plantejament d’AMB és que la demanda estimada de totes aquestes línies podria arribar a 42 milions de viatges anuals i, molt important, que el 30% siguin nous viatgers. Important, en primer lloc, perquè hi ha demanda d’aquests recorreguts, i sobretot, perquè això serien menys viatges en transport privat, i per tant, menys emissions de gasos contaminants i a la llarga més qualitat de l’aire. És una aposta clara pel transport públic, per facilitar a la ciutadania el canvi d’hàbits, i per assenyalar el camí cap a una moblitat més sostenible.

12 de març del 2018

El eterno problema de la vivienda

Según los últimos datos publicados, la vivienda registró en 2017 la mayor subida de precios desde antes del pinchazo de la burbuja inmobiliaria. Según el INE, subió una media del 6,2% el año pasado, la mayor tasa media anual desde 2007. Del mismo modo, los precios de los alquileres mostraron en el pasado ejercicio un aumento superior al 18%. Sin duda son precios que, tras la severa crisis de la que venimos, son claramente inalcanzables para muchas familias o jóvenes con ganas de independizarse, sobre todo si tenemos en cuenta los niveles salariales con los que nos encontramos.
En Cornellà, como en la mayoría de ciudades, hemos sido testigos de esa precariedad y hemos asistido a la crueldad de los desahucios. Por ello, una de nuestra prioridades al iniciarse la crisis y en los años posteriores ha sido intentar paliar, con los medios a nuestro alcance, las distintas situaciones a las que se enfrentaban nuestros vecinos y vecinas.
El Acuerdo Social Contra la Crisis, firmado por primera vez en 2009 con alrededor de 40 entidades, instituciones y agentes sociales, hacía hincapié en esta problemática y en la necesidad de paliar en la medida de nuestra posibilidades esta situación que se traducía en desahucios y desprotección social.
Entre las medidas que hemos puesto en marcha a lo largo de estos años, junto con la FAVCO, ha sido la Oficina de Mediación Hipotecaria en 2012, para interceder entre las entidades financieras y las familias que no pueden hacer frente al pago de su hipoteca. Desde entonces se ha conseguido paralizar más de 400 desahucios. Además he manifestado siempre mi apoyo a la dación en pago o que las entidades redujeran las cuotas de amortización.
Promover que los vecinos con pisos en propiedad vacíos los destinasen a alquiler social, además de aumentar la cartera de estas viviendas también son objetivos. Y hemos seguido apoyando a las familias afectadas con la creación de una Oficina para facilitar la reclamación extrajudicial de las cláusulas suelo. Además de crear una ordenanza para poder sancionar a los grandes tenedores de pisos vacíos, para evitar la especulación, la cual nos ha permitido por el momento sancionar una inmobiliaria con 20 pisos vacíos en la plaza del Sol.
Son una pequeña muestra, pero la brecha es importante, y si no se ponen los medios y las leyes no se adecúan a la realidad y a la defensa constitucional del derecho a la vivienda, seguirá siendo uno de los grandes problemas de nuestra sociedad, y aumentarán, sin duda, las desigualdades sociales.

19 de febrer del 2018

Allò que no genera titulars, la política adreçada a les persones

Quant fa que la crisi econòmica ha deixat de ser titular de premsa? Qui parla de les polítiques per generar ocupació o de continuar protegint als que no la tenen? Són preguntes que em formulo, i que em donen peu a revisar el que durant l’any 2017 hem fet des de la nostra política local per ajudar a les persones i per crear llocs de treball.

Els ajuntaments no disposem de competències en temes d’ocupació, i la nostra incidència per tant està molt limitada, però dins del poc espai d’actuació que tenim, i comptant amb els nostres recursos, hem pogut posar el nostre gra de sorra en ajudar a moltes persones de la nostra ciutat. No negaré que l’economia s’està recuperant, però també és molt cert que la sortida de la crisi està generant més desigualtats, més precarietat laboral i no tothom pot fer-ho en condicions dignes.

L’atur a la nostra ciutat ha baixat considerablement en els darrers 4 anys, des de l’any 2013, ha baixat en més de 3.000 persones. L’any 2017 en concret es va reduir en 488 persones, un 9,1 % menys que el 2016. És una dada important.

Aquestes són les xifres de la ciutat, però quina incidència ha tingut la política local? Cadascú ho pot jutjar, però les dades contrastades de l’any passat, dels nostres programes, són aquestes:

• Plans d’Ocupació Locals, i contractacions temporals per substitució o diferents projectes de suport: contractació directa de 400 persones, la gran majoria només amb finançament municipal. Des del 2012, més de 1.600 persones han estat contractes amb recursos propis de l’Ajuntament.

• El programa Ocupa’m, en què l’ajuntament es compromet a assumir el salari brut mensual amb les quotes de la seguretat social durant sis mesos a les empreses que contractin un treballador durant un període mínim de sis mesos més, amb 6 ajudes atorgades aquest 2017.

• El projecte RE-INICIA: programa de suport, orientació, formació i acompanyament personalitzat adreçat a 110 persones usuàries dels serveis socials i ocupació. Ha aconseguit que 70 persones trobin feina.

• Novetat de l’any passat, el programa Llançadora d’ocupació amb Fundació Telefònica, formació per a 21 persones amb un mètode innovador, per trobar feina de forma col·laborativa amb un 76% d’inserció.

• El programa Conecta Empleo: formació digital al Citilab per a 20 joves que faran pràctiques a empreses de Telefònica. Ho hem fet amb Ajuda en Acció.

• Projecte Jove Valors: amb Fundació Catalana de l’Esplai: 50% de formació i 50% de pràctiques remunerades, amb 19 joves.

• El programa Quota 0, que ajuda a les petites empreses a crear activitat econòmica, ja que no han de pagar impostos i taxes municipals d’obres i inici de l’activitat: s'hi han acollit 10 nous emprenedors l’any 2017, i en total 80 des de l’any 2014.

• El programa de suport a l’emprenedoria, amb els serveis de suport i orientació del Centre d’Empreses: la formació, l’ajut al finançament, i l’oferta d’espais per iniciar l’activitat en els seus vivers d’empreses.

Aquests programes estan dins del marc de l’Acord Social, i alguns d’ells es realitzen en col·laboració amb diferents entitats implicades i compromeses amb la nostra ciutat.

Aquestes polítiques comporten una incidència percentuals a l’entorn del 10 % en la reducció de la taxa de l’atur, que crec que cal posar en valor, seguir consolidant aquests programes perquè segueixin contribuint a disminuir l’atur, però també engegar-ne de nous per atendre també a col•lectius vulnerables no tant visibles, però no menys preocupants, immersos dins de la precarietat laboral en què ha entrat un grup important de persones en els darrers anys.
Coneixem el repte i tenim mitjans, cal seguir treballant per beneficiar al col·lectiu de persones que necessiten el nostre suport. No genera titulars, però són intervencions que ajuden a cohesionar la nostra societat.

5 de febrer del 2018

Presupuestos 2018: inversiones para crecer y mejorar

Hemos planteado para este año 2018 un ritmo inversor coherente con lo que ya hemos puesto en marcha en los últimos años, y progresivo, a pesar de contar fundamentalmente con nuestros propios recursos. El plan de inversiones asciende a 5 millones de euros, ajustándonos a los condicionantes y limitaciones legales.

En un lugar destacado está la biblioteca para Fontsanta-Fatjó. Tiene un coste total de 2,7 millones, cofinanciados con el Área Metropolitana de Barcelona, en el que la aportación municipal es de 1,4 millones. Es un compromiso que planteamos al iniciar el mandato y que ya se podrá hacer realidad este año. No podemos decir lo mismo de la biblioteca de Almeda, que también la incluimos en nuestra propuesta de gobierno, pero debido a una serie de dificultades administrativas con la Generalitat de Catalunya, sus obras están paradas. Aunque el acuerdo que hemos alcanzado facilitará que las obras empiecen después del verano.

En segundo lugar, muchas de las principales actuaciones están enmarcadas en el proyecto Cornellà Natura, porque esa es la línea que iniciamos en 2016, y que poco a poco irá transformando nuestro entorno. Están proyectos en plazas de la avenida Baix Llobregat, que ya han empezado, en las calles Urgell y Empordá, un plan de mejora de los caminos rurales del río, etc.

Y en tercer término, destacar la presencia de los proyectos impulsados a través de los presupuestos participativos, son un total de ocho propuestas que suman 670.000 euros. Diversas de ellas tienen que ver con espacios educativos y el medio ambiente, porque esas son las que los ciudadanos y ciudadanas propusieron y votaron.

Más allá de estos tres capítulos principales hay otro tipo de actuaciones de conservación en infraestructuras y equipamientos, de menor cuantía pero igualmente importantes para mantener la ciudad a tono, y actuar donde detectamos problemas, o donde la propia ciudadanía nos advierte, como es el caso de las aportaciones desde la plataforma A Prop Teu.

Por tanto, como es habitual en el capítulo de inversiones, tiene mucho peso la mejora del espacio público, pero también vemos como su parte social, la de dotarnos de los servicios que la ciudad requiere, va añadiendo elementos y piezas importantes. Estas piezas van a dar equilibrio a todo, a la ciudad, a la parte más humana, con las infraestructuras, los equipamientos, aquello que nos hace más cómodo vivir en ella y crecer en calidad de vida.

2 de febrer del 2018

Gaudim de les matemàtiques

Fa quatre anys celebràvem amb il·lusió la decisió d'instal·lar la seu del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) a la nostra ciutat. Quatre anys després celebrem amb molta satisfacció la seva consolidació i reconeixement i agraïm la iniciativa. Les dades de visites són testimoni de la bona acollida i difusió feta, amb prop de 74.000 usuaris a les diferents activitats i més de 2.000 sessions realitzades per a escolars, en 2017. És un exemple de que les matemàtiques interessen , sens dubte, i també que es poden veure de forma diferent. Segurament la perspectiva sobre elles ha canviat molt en tots aquells que han visitat el Museu i han pogut comprovar amb activitats i experiments com poden ser de divertides i engrescadores. Darrera del teló d’aquest Museu, molta feina, persones implicades i amb compromís, entre elles la Pura Fornals, professora de matemàtiques d’un institut de Cornellà. Sens dubte iniciatives d’aquest tipus són benvingudes en el món educatiu, i nosaltres, com sempre donarem suport al coneixement i a aquelles iniciatives que ens facin créixer com a individus i com a comunitat.

Us animo a participar aquest diumenge en les activitats que han preparat per celebrar el seu quart aniversari. No us ho perdeu!

I, aprofitant l’estada, podeu gaudir també de les activitats que reuneix el Museu Palau Mercader, un dels nostres espais culturals de referència.

29 de gener del 2018

Continuem reforçant les xarxes de protecció: un pressupost en clau social

La setmana passada us donava unes primeres línies sobre el pressupost municipal que ha aprovat l’Ajuntament per a l’any que acaba de començar. Fonamentalment, volem protegir les famílies i dissenyar una ciutat de futur en què s’incrementi l’equilibri entre l’entorn urbà, l’espai natural i les persones, posant aquestes al davant. En l’aspecte social, la línia és seguir assumint el marc de treball de l’Acord Social contra la Crisi, treure profit de la possible reactivació econòmica establint i enfortint les xarxes de protecció que hem establert en els darrers anys. Mantenir mesures que ajudin la gent, que suavitzin situacions que la crisi ha evidenciat, que evitin augmentar l’escletxa social.

D’entrada, hi ha una dotació inicial d’un milió d’euros per seguir fent plans d’ocupació municipals, xifra que estem treballant per ampliar. Us recordo que des del 2011 que el SOC no fa plans d’ocupació. I creiem que és una forma digna de retornar confiança a les persones i recordar-los quines són les seves habilitats, més enllà de les situacions de la insuficiència econòmica, i que puguin tenir millor capacitat per trobar feina més endavant.

També augmenta especialment en aquest pressupost la dotació de l’atenció domiciliària i l’aportació a la Fundació per a l’Atenció a les Persones Dependents, i s’incorpora una partida per a un pla de millora de rendes baixes que s’està articulant.

Així també podrem emprendre programes nous en educació i cultura, i una nova biblioteca a Fontsanta-Fatjó, cofinançada amb l’Àrea Metropolitana. Més equipaments, que vol dir també més valor afegit per als barris i sobretot, eines de formació i enriquiment per a les persones.

La situació financera municipal ens permet seguir endavant amb aquests projectes, i sense augmentar la pressió fiscal: els impostos, inclòs l'IBI, es congelaran per tercer any consecutiu. És més, tirem el pressupost endavant convençuts de què tot allò que es proposa ho assumirem amb recursos propis, sense ajudes, hores d’ara encara no sabem com seran, ni quan hi seran, els pressupostos de l’Estat o de la Generalitat. És un pressupost que continua la feina feta fins ara, i continuar no és un desmèrit, és més, és la proposta que tenim per a la ciutat i que ens està permetent créixer i progressar.

22 de gener del 2018

Benestar, creixement i igualtat: claus del pressupost

Comencem 2018 amb nous objectius i projectes que es veuran sostinguts per un pressupost rigorós i prudent. Uns comptes amb els que mantindrem un ritme inversor coherent, gradual i realista d’acord amb les necessitats de la ciutat i el seu progrés; i cimentat, en els nostres recursos propis i les nostres forces, per no haver de dependre de ningú, per assegurar que tot el que posem en marxa es porta a terme i per poder oferir garanties d'estabilitat.
Sobre l'horitzó d'aquest any, unes línies de gestió molt clares: el benestar de les persones que viuen a Cornellà i avançar en la materialització d'una ciutat cada vegada més sostenible, més còmoda per viure-hi i més igualitària. Per a això, seguirem impulsant el projecte Cornellà Natura, que ens permetrà transformar la fisonomia d'eixos crucials de la nostra ciutat i generar nous espais de convivència i creativitat. Mantindrem l’ impuls a l'economia local i a l'ocupació, amb la creació de nous plans locals per a prop de dues-centes persones en atur de la nostra ciutat, o creant un pla de millora per a les rendes més baixes. El pressupost d’enguany creix en polítiques de família, en educació, en cultura, en la millora urbanística i en polítiques socials.
En definitiva, continuem el camí traçat a principis d’aquest mandat, sense deixar a ningú enrere, amb uns objectius molt clars i amb la mirada posada en l’estabilitat i el progrés per garantir el futur de les persones que viuen a Cornellà. I per fer-ho volem seguir comptant amb la complicitat de tothom que vulgui treballar en positiu en aquest il•lusionant projecte, amb el què volem fonamentalment configurar una ciutat plural i de progrés en la qual tots puguem sumar i gaudir.

Podeu consultar en aquest link les bases del Pressupost 2018.

18 de desembre del 2017

La Generalitat ha de pagar per les escoles bressol

Fa tres anys el ple de l’Ajuntament de Cornellà va aprovar anar a la via contenciós-administrativa per resoldre el greu incompliment de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les escoles bressol. Ho recordo: aquell setembre de 2014 encara estàvem esperant el finançament –compromès- del curs 2011-2012 (que eren més de 800.000 euros), i a més, Ensenyament havia evitat de signar els convenis per als tres cursos següents.

En aquest article explicava clarament la meva opinió al respecte, pel que fa a la poca responsabilitat institucional de la Generalitat i de manca de respecte cap a la ciutadania. Vaig advertir que havíem esgotat totes les vies de diàleg, sense trobar ni voluntat, ni interès per saldar el deute.

Ara fa uns dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens ha donat la raó. Deuen a Cornellà més de dos milions d'euros. I a més, el TSJC ha evidenciat l’incompliment de la Generalitat quan evita finançar aquesta etapa educativa, incompliment que es manté avui, malgrat els pedaços que hagin pogut posar-hi.

L’Ajuntament havia complert els seus compromisos pel que fa a la dotació de places d’escola bressol, i ha seguit aquests anys assumint el seu finançament, sense tancar-ne cap, ni sense fer recaure proporcionalment en les famílies la manca dels diners que li pertocava posar a la Generalitat. Fins i tot, hi hem introduït la tarifació social, perquè som conscients que és un servei que ha de suposar un alleujament a les famílies treballadores, a més d’enriquir els primers estímuls educatius dels infants en una etapa fonamental de la seva vida.

Per un cantó, la sentència té moltes implicacions pel que fa a la responsabilitat de la Generalitat (segons la Llei d’Educació de Catalunya) de finançar l’educació infantil. Per l’altre, ens recorda de quina manera es feien les retallades atribuïdes a la crisi: per exemple, suprimint, o ajornant de manera grollera, el finançament compromès amb altres administracions, perquè d’alguna manera actuessin com a “bancs”. És hora d’un canvi d’actitud, com a mínim, i d’un canvi d’escenari.

Notícia a El Periódico

11 de desembre del 2017

Carpetes pendents (3)
Infraestructures

Hi ha infraestructures que van quedar penjades fa temps, i altres obres que s’han anat incorporant en els darrers anys, que sembla que ja les tenim interioritzades i formen part del paisatge: primer es van aturar perquè hi havia problemes econòmics i ho podíem admetre, però en d’altres casos, encara no es disposa ni d’una resposta, ni del temps en què es podrà resoldre la qüestió. Es parla poc o gens, ni d’unes ni de les altres. Tot està encallat, i posposat, perquè hi ha un gran tema que ho encobreix.

El ‘Nus del Llobregat’, l’enllaç de la C-245 a l’entrada de Sant Boi, és una d’aquestes obres que es van parar inicialment per culpa de la crisi econòmica, però que, a hores d’ara, aquest ja no és el problema principal. Els governs de Catalunya i de Madrid no han fet la feina. Cert que hi ha hagut problemes tècnics per la modificació de la normativa de seguretat viària, però amb voluntat política, ja haurien estat acabades fa temps. I la seva manca continua sent un gran problema de mobilitat, no tan sols per al municipi de Sant Boi, sinó per a Cornellà, i en general per a tota la comarca.

Dins d’aquest tipus d’infraestructures també està pendent el projecte de prolongació del Vial 6, en paral·lel al Cinturó Litoral, entre el carrer del Rugbi i la carretera de Sant Boi, que ajudaria considerablement a descongestionar l’Avinguda Baix Llobregat. Una reclamació que també fa temps ha quedat aparcada.

En altres casos, encara esperem respostes: com són els temes relacionats amb les millores a Renfe, que van des de la construcció de la línia que ha de connectar Barcelona amb Castelldefels, passant per la nostra ciutat, fins a la millora de les seves instal·lacions, del seu funcionament, i com no, la reivindicació d’obrir un nou accés per la part nord de l’estació de Cornellà que hem reiterat des de fa anys, i fins i tot dècades.

En aquest darrer tema, cal diferenciar responsabilitats i competències, però també s’ha demostrat que hi ha hagut manca de diàleg, de priorització i de voluntat política per avançar. En alguns casos ens hem trobat no una resposta negativa, sinó que s’han anat passant la pilota d’una taula a una altra; el resultat és que seguim en la casella de sortida.

Aquests són problemes que necessiten resposta, que ja eren prioritaris quan es van plantejar, que s’han de calendaritzar. No tot és territori, sinó pensar en les persones que en ell viuen, millorar la seva qualitat vida. Nosaltres ho tenim a la nostra agenda i no ho oblidem, seguim reclamant les inversions i espero que el nou Govern també ho tingui present.

27 de novembre del 2017

Carpetes pendents (2)
Desbloquejar temes d'educació i serveis socials

Ja fa dos dilluns que vaig parlant d’alguns temes que ja haurien d’estar resolts o en procés de resolució immediata, donada la necessitat social. Crec que la qüestió és suficientment important com per dedicar-li alguns dies més, per reflexionar sobre els efectes de la crisi social, institucional i política viscuda a Catalunya en els darrers anys. Cal recordar que veníem, i encara no n’hem acabat de sortir, d’una altra crisi econòmica que es va iniciar farà ara quasi 10 anys. Tots els temes pendents són importants, i cada cop ho són més; però n’hi ha alguns que afecten en major mesura, per la seva repercussió a mitjà i llarg termini, com són els temes relacionats amb els grans pilars de la societat del benestar, l’educació o els serveis socials.

Podria fer un extens inventari de temes pendents que afecten a la nostra ciutat, però vull centrar-me en tres de molt concrets: els que fa referència a l’Educació Especial, a la reglamentació de les Escoles de Segona Oportunitat, o el retard en la reobertura del Casal de la Gent Gran del carrer Osona. En els dos primers casos, es precisa que el nou govern que surti de les urnes el proper 21 de desembre assumeixi entre les seves prioritats essencials aquests dos temes, i en el cas del Casal és prioritari que es conclogui l’expedient de contractació de la rehabilitació i mobiliari d’un edifici que porta més de dos anys tancat.

Respecte a les escoles d’educació especial, i en el nostre cas concret l’EMEE Virolai, que portem gestionant des de fa quaranta anys, és necessari que la Generalitat de Catalunya assumeixi la seva responsabilitat en la matèria, que alliberi els ajuntaments de la part que no els correspon i deixi de delegar unes funcions, com tantes altres, que ha assumit l’Ajuntament, però que cal regularitzar. Les negociacions estan parades des d’abans de l’estiu, però durant el procés també es va visualitzar una voluntat de retardar-lo per no decidir res. Aquesta incertesa no és positiva ni per als docents ni tampoc per a les famílies. Tenim una gran escola, uns grans professionals, però cal garantir el seu futur.

L’Escola de Segona Oportunitat -que s’ha anat construint fa anys, fonamentalment a partir de l’esforç d’entitats, de docents i d’algunes administracions- ha estat un element clau per poder recuperar a persones que el sistema tradicional d’ensenyament expulsava, en vista, a més, del dèficit i manca de recursos que es destinaven a les escoles públiques que atenen aquest col.lectiu. Estem pendents que el sistema reglat accepti i introdueixi el model de reconeixement curricular que permeti fer un recorregut formatiu adequat a les capacitats de cada persona; però, sobretot, que es posin els recursos i mitjans suficients per fer-ho. A Cornellà, des de fa temps, ja hem fet una reserva d’un espai per a la seva ubicació, i la Fundació el Llindar ha liderat el projecte, amb altres entitats del sector. I on som ara?, doncs com en d’altres carpetes: ‘pendents’ que la Generalitat hi doni resposta i ho resolgui.

El darrer tema dins d’aquest paquet és la reobertura del Casal de la Gent Gran del carrer Osona per part de la Generalitat. Porta tancat des del mes de setembre de 2015, des de llavors estan parades ‘literalment’ les obres de rehabilitació, que durant molts anys va ser una de les reivindicacions dels seus usuaris i una les demandes municipals. Les obres estan finalitzades, però no es pot obrir per la manca d’adjudicació del concurs d’adquisició del mobiliari. Dos anys i dos mesos tancats: inadmissible, i encara no tenim cap garantia de quan es podrà obrir.

9 d’octubre del 2017

La responsabilitat entre totes i tots de garantir la unitat civil

Considero que entre les principals responsabilitats que tinc és la de treballar per garantir la unitat civil, la cohesió cívica i social entre els ciutadans i ciutadanes de Cornellà, respectant en tot moment el pensament i la ideologia de cadascú, perquè si això no succeeix, es pot generar una greu fractura social i posar en risc els pilars de la nostra convivència democràtica.

Hem arribat a una situació de complexa resolució, com ja vaig advertir l’any 2010, davant de la mobilització que va organitzar “Cornellà Decideix”:

"Un dels valors de la democràcia es poder discrepar en opinions i accions, considero que cadascú des de la seva responsabilitat ha sabut transmetre en aquest procés la importància del respecte i la defensa de la pluralitat, fent més forts els espais de convivència a on es manifesten els nostres compromisos amb la societat i les persones, i aquesta campanya que ahir va concloure amb la jornada de votació és un clar exponent d'aquesta forma de fer."

En el meu article del blog del 10 de novembre de 2014, em vaig refermar en el contingut d’aquelles paraules: “.. habilitats per gestionar la discrepància, respecte a la pluralitat d’idees i actuacions i protegir la convivència cívica, aquests són ingredients necessaris per garantir en qualsevol procés una bona convivència comunitària i democràtica. Ara, quatre anys més tard ens trobem en una cruïlla que l’any 2010 ningú s’imaginava, la transversalitat identitària i cívica de la nostra societat catalana ha patit un cop que el temps ens dirà si és només conjuntural, per a uns quants anys, o obre un nou futur polític global.”

També advertia que, al meu parer, s’estava reemplaçant el combat de la cohesió social i econòmica per una altra proposta, consistent en articular una drecera particular per continuar sols, que tenia i segueix tenint el meu respecte, però també el meu desacord, sobretot perquè considero que, mentrestant, no estem combatent les conseqüències més esgarrifoses i reals de la crisi, davant nous models socials i econòmics que s’estaven imposant i que l’escenari que es podia produir era d’alt risc.

Manifestava també, en aquella època i reitero ara, la necessitat de què els protagonistes d’aquesta greu situació s’han d’entendre perquè el nostre futur no es pot resoldre amb sordesa constitucional, ni tampoc amb camins parlamentaris sense garanties legals per a tothom.

El meu posicionament i el de l’Ajuntament es va fer palès en la moció que va aprovar el ple municipal el passat 29 de juny 2017, davant l’anunci de celebració d’un referèndum unilateral, que preveiem que no compliria amb les garanties necessàries, segons la Declaració de Venècia del Consell d’Europa, i tal com va recollir la resolució del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Davant del conflicte plantejàvem que la solució havia de passar pel diàleg, la negociació, el pacte i finalment la consulta.

En tot moment, l’Ajuntament ha manifestat i ha expressat el seu respecte per qualsevol mobilització ciutadana, vetllant perquè es garanteixin drets fonamentals com la defensa dels drets civils, de la convivència i la llibertat d’expressió, amb profund respecte a totes les opinions.

Em preocupava, i em continua preocupant la incapacitat dels dos governs per evitar la confrontació, manifestava que la via judicial no era el millor camí per donar resposta a la situació que ens estaven portant uns i altres; i no podíem admetre la transferència de responsabilitats als ajuntaments d’unes competències que mai hem tingut.

Aquests darrers dies, convulsos, tot s’ha anat accelerant. Malauradament estem assistint a una crisi política de resolució imprevisible, entrant en una dinàmica molt perillosa i preocupant. S’han vist imatges que mai ens hagués agradat veure i que he rebutjat de forma sistemàtica. He condemnat i denunciat l’ús de la violència desproporcionada que es va produir el dia 1 d’octubre contra els ciutadans i ciutadanes que, de forma lliure i pacífica, estaven participant en la convocatòria, malgrat que el procés del Referèndum aprovat de la forma que tothom coneix estigués també suspès pel Tribunal Constitucional. No tot s’hi val.

Hem arribat a aquesta situació, per una manca d’intel·ligència per gestionar el conflicte, i estem situats davant d’unes posicions immobilistes per part dels dos Governs, traslladant als carrers i a les places de les ciutats les seves incapacitats per trobar una camí per la reconducció de la situació, generant fragmentació entre la ciutadania, tensió i conflictivitat de forma preocupant.

No és a les meves mans, ni de cap alcalde ni alcaldessa, poder resoldre el greu problema que tenim, però sí que podem ajudar a reduir la tensió al carrer, a vetllar perquè totes les opinions es puguin realitzar, en pau, respecte i llibertat, defensant els drets que tant ens va costar aconseguir en el passat.

En aquest sentit, us facilito l’enllaç a l’article escrit fa pocs dies per la Núria Marin, alcaldessa de la ciutat veïna de l’Hospitalet de Llobregat:
http://www.lavanguardia.com/politica/20171006/431816915788/hablen-de-una-vez.html

A Cornellà aquesta ha estat abans del procés i molt més ara, una de les meves prioritats, és evident que no puc compartir confrontacions com les que es van produir en un barri de la ciutat, de forma minoritària i puntual. De la mateixa manera que no podem permetre accions d’aquest tipus, on una minoria intoxica la cohesió social que hem construït fins ara, durant la setmana passada hem treballat per construir un espai d’entesa sota un denominador comú de diàleg, negociació i pacte. Primer va ser la declaració institucional de l’Ajuntament amb un ampli suport dels grups municipals, i el dissabte un manifest d’entitats de la ciutat i persones de diferents òrgans de participació.

Alguns haurien d’entendre que no fer soroll no vol dir estar en silenci. Hem treballat tota la setmana per evitar la contaminació de la intransigència i el que pot suposar en termes de convivència.

Vull agrair i reconèixer tot l’esforç i dedicació que han realitzat totes les persones, entitats i grups municipals per superar moments molt complicats i afrontar el gran repte de recuperar la concòrdia entre la ciutadania, evidenciant que les nostres diferències ideològiques no poden ser la causa d’enfrontaments del caire que hem viscut i/o vist aquests dies.

I per últim, recordar, novament, una frase de Sèneca de les seves cartes a Lucili, que ja vaig recordar el 10 de novembre de 2014:
"La concordia hace crecer las cosas pequeñas; con la discordia, las más grandes se vienen abajo."

Aquí teniu l’enllaç al manifest de les entitats.
Us convido a què signeu aquest MANIFEST EN FAVOR DE LA CONCÒRDIA.

I l’enllaç de la DECLARACIÓ INSTITUCIONAL.