Reflexió sobre la situació de l’atur

De les darreres anàlisis sobre l’atur a Catalunya, Baix Llobregat i sobretot, a Cornellà, n’hi ha hagut una que m’ha cridat l’atenció, la que va fer el senyor Joan Aregio, el Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació, que el 31 de gener, quan a Catalunya havien entrat a la bossa d’aturats 6821 persones, manifestava: “un augment que és absolutament habitual els mesos de gener”, i “l’increment de l’atur és el més baix en un gener des de l’any 2007”, fent una valoració bastant positiva del resultat.
Les dades a Cornellà, que en dades absolutes ha comportat una reducció de 7 persones enregistrades, un 0,1 % menys que al mes anterior, 822 persones menys que fa un any, i quasi 4 punts menys que fa dos anys en termes percentuals; expressen que la taxa d’atur encara és superior en 1,2 % per sobre la mitjana de la comarca, 1,4 % sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 1,3 % sobre la de Catalunya.
Les valoracions poden ser més o menys encertades, però estic convençut que cal aprofundir més amb les informacions i dades que es publiquen. La responsabilitat política comporta no només analitzar les dades, sinó també posar instruments per tal de variar tendències, pal·liar els efectes de la destrucció de llocs de treball i posar mecanismes per la incentivació econòmica.
A Cornellà no ens podem quedar amb la valoració positiva de la reducció de l'atur; més de 140 persones s’han incorporat a la llista, i sense la contractació a través dels Plans d’Ocupació Local, finançats amb fons propis i algunes contractacions del propi mercat, avui estaríem parlant d’un augment de la taxa d’atur per sobre de les 150 persones.
Que vol dir això?, que la intervenció pública en accions per combatre l’atur ha permès suavitzar les dades, però amb un abast limitat en el temps, són contractes de sis mesos. Els municipis no tenim les competències suficients per poder abordar aquest gran problema, el que preocupa en primer lloc a la ciutadania. Podem prendre algunes mesures, com de vegades dic són només “paracetamol social”. Altres administracions, amb competències pròpies i recursos, no adopten mesures ni hi inverteixen, esperant que sigui el propi mercat econòmic el que ajudi a recomposar la situació. Es pot estar observant o actuant, i crec que la política ha de ser activa i no passiva; dins dels límits que cadascú disposa.
Cal ser prudent en certes anàlisis, i conscients del grau d’intervenció que generen les mesures que apliquem. És molt aviat encara per fer conclusions sobre un canvi de tendència i de veure un horitzó més esperançador. Hi ha molt de treball a fer en aquesta direcció i un gran recorregut per davant. Cal combatre la situació amb propostes i idees de gran abast, que afavoreixin no tan sols pal·liar la destrucció de llocs de treball, sinó també la seva creació: incentivar la creació d’empreses, facilitar que el teixit econòmic realment creixi i generi els llocs de treball que la nostra societat necessita. Amb aquesta premissa, a mi sempre em trobareu, amb idees que facilitin un projecte, encara que sigui petit, però que serveixi per sumar i no restar.

La igualtat, una qüestió d’educació i consciència social

Aquest matí a la plaça de la Dona hem fet l’acte de commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb la lectura del manifest a càrrec de Pilar Pons. La reflexió que tots tenim al cap és que una societat democràtica només es pot construir amb la participació de tots els homes i dones, sense cap discriminació de sexe. Però no només hem de ser conscients d’aquesta realitat sinó que hem d’actuar en conseqüència.

És necessari, un canvi cultural real per superar els rols de gènere i les institucions i tots els sectors socials i econòmics hem de tenir el mateix tarannà, al marge de les ideologies. Perquè malgrat els esforços la realitat constata que l’atur femení continua essent superior al masculí, que existeixen diferències salarials en un mateix nivell laboral i la conciliació és un tema encara pendent. Al mateix temps, no puc deixar de mencionar les alarmants xifres de morts per violència de gènere cada any i, afortunadament, la marxa enrere del govern del PP en la modificació de la Llei de l’avortament.

Per tot això, és evident que hem de continuar treballant perquè la igualtat sigui una realitat, un compromís ferm i una tasca diària d’educació, d’acció i conscienciació.
A Cornellà hem estat molt actius i compromesos amb la igualtat. Estem fent un important esforç en l’àmbit laboral amb convenis amb empreses per afavorir la inserció de les dones, amb programes d’integració i formació, en educació i també en violència de gènere.
Hem de continuar reivindicant els nostres drets, lluitant per una igualtat real i efectiva. Tots i totes, des del nostre dia a dia, tenim l’obligació de deixar un món més just i igualitari per a les generacions que ens precedeixen, perquè és la única forma de progressar.

Cohesió social i progrés

Ahir, en el marc del cicle de trobades que organitza el Cercle de l’Aigua de la Fundació Agbar, vaig fer una conferència al Citilab sobre Cohesió social i progrés econòmic a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Agraint aquesta oportunitat, he pogut explicar quina és la vocació de l’àrea metropolitana, una “ciutat de ciutats”, i quin és el paper de l’AMB, com a institució, en el seu dia a dia. L’Àrea té una missió inicial, primordial, vinculada als transports, a la gestió de residus, a la cohesió territorial, etc. Tothom ho notaria si un dia s'aturés. Però fer política és també ser responsable i plantejar-te fins on pots arribar amb les eines que tens. Per això, penso que hem demostrat que es pot fer encara més, i l’àrea ha emprès altres missions, per plantejar-nos el futur de la mobilitat amb vocació estratègica, per facilitar el creixement econòmic, per invertir en disminuir les desigualtats, per proporcionar solucions als casos de pobresa energètica, només mencionant alguns exemples. I tot sense haver de crear una gran estructura administrativa, tenint sempre clar on es pot arribar i que som un govern “local”.
Que l’àrea metropolitana avanci, que millori la qualitat de vida i el benestar de les persones que hi viuen, no és possible sense generar consensos, sense buscar la col·laboració de tothom. Una realitat tant complexa com aquests 36 municipis no poden gestionar-se ni avançar si ens quedem en els petits terminis, en el temps que va d’un mandat a un altre. I en la millora d’aquesta qualitat de vida, de les condicions de les persones que hi viuen, hi ha la clau de la cohesió social, el criteri humà que ha de presidir tota acció política.

Más transparentes, pero también más corresponsables

Hace unos días, la encuesta ITA, que realiza una organización internacional para valorar la transparencia de los gobiernos locales, concedía al Ayuntamiento de Cornellà una de sus máximas notas. Es una buena noticia, es obvio, pero ya he expresado públicamente que estas notas no deben tomarse como un valor absoluto, ni cuando son positivas ni cuando son negativas. Es mucho más importante lo que se hace “detrás de las cámaras”, el trabajo entre bastidores, el esfuerzo por vincular consensos, por fomentar la reflexión pública, y por atraer corresponsabilidades, para llevar una gestión transparente y cercana que cuente con el máximo de opiniones de quién esté dispuesto a colaborar.
Sí, es cierto pensar que, desde fuera de la administración, parece lógico que una mayor transparencia fomenta que nos inclinemos a saber que como ciudadanos nos podemos implicar con ella, que podemos tomar parte en la construcción de realidades en esta ciudad. Y contribuye, pero también existen otros parámetros, otras actuaciones que llevamos a cabo y no han sido valoradas en esta encuesta. Desde hace años venimos apostando por el diálogo, lo que nos ha llevado a acoger iniciativas que han surgido de la propia ciudadanía, que se organiza, que entiende que también forman parte de Cornellà. Ahí están ejemplos como la Fira de Santa Llúcia, las fiestas de barrio, el festival Jazz&Beer, la fira dels encants, el Toc de Corn... en ese caso para crear nuevas propuestas culturales o de ocio. También trabajamos para establecer consensos, para buscar la implicación de muchas personas y entidades, muy necesaria en momentos como los que vivimos, para llevar adelante proyectos que han surgido del Acord Social, como la Botiga Solidària.
Esas realidades son las que dan valor a la reflexión y al trabajo a partir del consenso, un esfuerzo íntimamente ligado a la transparencia y a la corresponsabilidad.

Desitjos de cara al nou any

A punt de rebre el Nadal, espero que gaudiu al màxim d’aquestes dates i que les pugueu compartir amb els vostres familiars i amics. L’estimació i l’amistat són regals que mai hem de deixar escapar ni deixar-los en un calaix. I el propi benestar es troba tant en el nostre entorn més pròxim com en l’entorn social, en els coneguts, en els veïns i veïnes, en els botigues del barri. Per això, quan parlo del Nadal, també m’agrada fer referències a què ens cal ser solidaris, perquè el bon clima ciutadà també contribueix a fer-nos a tots més feliços i encarar la vida amb esperit positiu.
Aquest plantejament es fa especialment necessari quan acaba un any que de nou ha estat difícil. Poden dir que ha acabat la crisi, però la seva part més dura continua a dins d’algunes llars familiars, no ho podem oblidar. I des del punt de vista del govern local, la part positiva és que seguim defensant les nostres mesures. L’Ajuntament continuarà treballant, intentant que les dificultats, subratllades per les retallades de finançament i de competències per part d'altres administracions, no es notin en el dia a dia. No hem tancat cap servei ni equipament durant aquest any, no ho hem fet perquè creiem que tot el que la ciutat ha aconseguit fer realitat continua sent vigent, i han estat els nostres compromisos. I hem anat més enllà, amb més plans d’ocupació, amb mesures destinades a estimular, dins de les nostres possibilitats, la creació d’empreses i de llocs de treball (el nou viver, la quota zero per a emprenedors, etc.). També hem anat més lluny gràcies a l’impuls de l’Acord Social, en accions que han comptat amb la imprescindible col·laboració d’entitats i agents socials: la Botiga Solidària, l’Oficina de Mediació Hipotecària, la Setmana de la Dignitat...
Seguirem aquest camí, fins allà on ens sigui possible amb els nostres recursos, com fins ara, i amb el compromís de la ciutadania, que és i seguirà sent, n’estic convençut, impecable. Aquesta és la gran confiança que tenim en el futur, que hem aconseguit seguir ferms, que comença un nou any, seguim treballant, som aquí i tenim esperança. No s'avança amb plantejaments negatius: cal confiança, entusiasme, i honestedat, i Cornellà en té de sobres.

Recordeu que, durant aquests dies, continuen moltes activitats pròpies de les festes, com la Fira Infantil de Nadal, les atraccions a la plaça de Catalunya que organitza el Cornellà Compra a Casa, les visites a la Torre de la Miranda, o el Campament Oriental del Mag Maginet a partir del dia 1 a Can Mercader. Us desitjo a tots i totes unes bones festes, esperant per a l’any que ve, sobretot, salut i treball per a tothom. Bon Nadal!

Breus reflexions entorn del procés de mobilització participativa d'ahir

Al dia següent de la jornada de mobilització del Cornellà Decideix, el juny de 2010, vaig escriure, entre altres reflexions:
"Un dels valors de la democràcia es poder discrepar en opinions i accions, considero que cadascú des de la seva responsabilitat ha sabut transmetre en aquest procés la importància del respecte i la defensa de la pluralitat, fent més forts els espais de convivència a on es manifesten els nostres compromisos amb la societat i les persones, i aquesta campanya que ahir va concloure amb la jornada de votació és un clar exponent d'aquesta forma de fer."
Avui em continuo refermant en el contingut de les mateixes paraules: habilitats per gestionar la discrepància, respecte a la pluralitat d’idees i actuacions i protegir la convivència cívica, aquests són ingredients necessaris per garantir en qualsevol procés una bona convivència comunitària i democràtica. Ara, quatre anys més tard ens trobem en una cruïlla que l’any 2010 ningú s’imaginava, la transversalitat identitària i cívica de la nostra societat catalana ha patit un cop que el temps ens dirà si es només conjuntural, per a uns quants anys, o obre un nou futur polític global.
Al meu judici, s’ha reemplaçat el combat de la cohesió social i econòmica per una altra proposta, consistent en articular una drecera particular per continuar sols, que té el meu respecte, però també el meu desacord, sobretot perquè considero que, mentrestant, no estem combatent les conseqüències més esgarrifoses i reals de la crisi, davant nous models socials i econòmics que s’imposen continentalment a una velocitat de vertigen, molt divergents dels actuals i en un sentit molt allunyat de la igualtat social, que a mi no m’agraden.
Ahir una part molt important de ciutadans van expressar en un procés de mobilització participativa quina és la seva opinió. Als motius pels quals van fer sentir aquesta opinió, amb tota probabilitat, s’hi sumen factors molt diferents, però hi ha un denominador comú: els que es van equivocar el 2006 portant l’Estatut al Constitucional, ahir va quedar demostrat que han ampliat el seu error.
Cal actuar, i els actuals protagonistes han d’entendre que el futur no es resol amb sordidesa constitucional, ni amb enganys de promoure lleis i camins inviables, amagant la seva incapacitat per governar els problemes més urgents, però molt menys amb menyspreu a la nostra singularitat com a poble. Qui no vulgui entendre que cal un canvi, que cal diàleg i que els ciutadans volem ser consultats sobre el futur del nostre país per resoldre aquesta crisi institucional i social que no tan sols afecta a Catalunya, que s’ho faci mirar.
I per últim recordar una frase de Sèneca en les seves cartes a Lucili:
"La concordia hace crecer las cosas pequeñas; con la discordia, las más grandes se vienen abajo."

En defensa de l’Educació, i en defensa d’una educació justa

El Consell Escolar Municipal ha presentat una proposta, que el ple municipal de dijous passat va recolzar a través d’una moció, per plantejar un rebuig frontal a la LOMCE, la nova llei d’educació, o Llei Wert, com la coneixem popularment. La llarga llista de temes que qüestionen la llibertat educativa, les competències, i els drets d’alumnes i famílies l’han fet impopular des del començament, i la manca de diàleg per a solucionar les seves mancances ha estat realment preocupant.
Una de les coses que més sorprenen de la llei és que vulgui buidar de raó de ser, de poder de decisió, els Consells Escolars. I ho fan per prejudicis ideològics, no es tracta només de respectar que els Consells funcionen bé, sinó que és un espai que permet pactar, que avança a través del diàleg. Quin suport esperen obtenir dels mares i pares de tot el país, si una de les coses que proposa la llei és treure’ls tota capacitat de decisió en la gestió de la seva escola?
Per a mi el més greu, precisament, és que aquesta llei no ajuda a construir. S’ha plantejat sense consens, i sembla que aquesta és la seva voluntat. Conté mesures que justament semblen dissenyades per generar més radicalitat, més enfrontament, i aquest no és un bon camí.
Un petit exemple, al marge de les raons de cada part, que puc arribar a comprendre, el que trobo literalment un insult ideològic és que es determini que cal donar diners a una família per anar a una escola privada a aprendre en castellà, i que no se’n puguin trobar per garantir les beques menjadors a les famílies que ho necessiten. No tinc manera d’entendre quines són les prioritats d’uns i altres.

Esfuerzo y colaboración para el Corpus 2014

La semana que viene llega el Corpus 2014, a partir del pregón que el jueves 19 efectuará la Societat Coral La Unió. Pero ya desde este próximo fin de semana numerosas actividades se vinculan a la Fiesta Mayor, como la Trobada de Gegants, el cross popular que organiza el Parc Esportiu, o la exposición de Carme Malaret que se inaugura en el Castell. En los últimos años, la contención de su presupuesto se ha suplido con implicación e imaginación, y creo que con éxito, también hay más actividades populares y familiares repartidas por distintos puntos de la ciudad. Es así porque contamos con el esfuerzo de muchas personas, y la colaboración de muchas más, con el objetivo de hacer del Corpus una fiesta de todos y para todos.

Por eso, hoy también vuelvo a enlazar el artículo sobre la Setmana de la Dignitat, que empieza hoy. Es importante disfrutar en comunidad, trabajar en comunidad, y pensar como una comunidad. Espero compartir con vosotros un rato de reflexión en alguno de los muchísimos actos que desde entidades, ayuntamiento, comercios, farmacias... intentan despertar nuestra conciencia.

Elecciones europeas

Este domingo todos y todas los ciudadanos con derecho a voto tenemos una cita con las urnas. Una cita que definirá el Parlamento Europeo durante los próximos cinco años, desde el cual se pondrán en marcha y decidirán políticas que nos afectarán a todos los niveles: estatal, autonómico y municipal. Los fondos de la Unión Europea y sus directrices políticas son importantes para nuestro futuro y por ello es indispensable que expresemos nuestra opinión votando el domingo.

Cita con el Cornellà Creació, este viernes en el Museu Agbar

“De la idea a la acción” es el título que un joven emprendedor de la comarca, Pau García-Milà, da a la intervención que este viernes realiza en una nueva sesión del foro Cornellà Creació. Un directivo que impulsó un sistema operativo que aprovechaba las ventajas de lo que llaman “la nube”, siendo sorprendentemente joven, y que ha tenido un alcande mundial.
Su visión tiene el valor de que no está condicionada por cómo funcionaban las cosas hace quince o treinta años, ya que su bagaje es en tiempo presente, y por tanto su experiencia es actual y viva. Despojados de ese marco, quizás pueda darnos también valiosas claves para el futuro.

Atenció a la nova pobresa

Ahir va tenir lloc la sessió plenària de l’Acord Social Contra la Crisi, en la que participem l’administració municipal i més d’una trentena d’entitats i organitzacions. Desgraciadament, portem ja uns anys treballant en aquest àmbit i no sembla que les coses puguin millorar a curt termini, i menys si no es corregeixen les mesures d’austeritat i retallades per part de les administracions central i autonòmica. Per això, nosaltres hem de continuar en la direcció fixada, treballant i oferint els serveis que puguen comptant amb els nostres recursos, impulsant iniciatives com el Pla de Xoc contra l’atur, l'Oficina de Mediació Hipotecària, ajudant als joves emprenedors, amb la Botiga Solidària o la II Setmana per la Dignitat, que posarem en marxa aquesta primavera.
Perquè a més, tal com es va posar de manifest ahir, haurem de fer front a una nou perfil de pobresa, a un grup important de persones amb característiques educatives, socials i culturals pròpies de la classe mitjana i de la mitjana-baixa que s’han quedat sense feina o que tot i tenir no poden continuar accedint als béns i serveis als quals abans sí que tenien accés.
I el nostre objectiu és també atendre i identificar a aquest col•lectiu per oferir-los el nostre suport. Ahir es va concretar, entre d’altres, la posada en marxa d’un Pla d’inclusió social, així com la creació de l’observatori d’infància en risc, que ens permetrà detectar aquelles situacions socials i familiars que posen en perill el benestar dels infants.
Segons dades d’organitzacions no governamentals i si les coses segueixen com fins ara, l’any 2025 Espanya podria aportar a Europa un terç dels nous pobres. Una xifra alarmant, sobre la que cal reflexionar i actuar, perquè tenim molts fronts oberts i hem d’intentar evitar que aquesta pobresa nova no es faci crònica. No podem permetre que l’escletxa social es faci més gran, perquè les desigualtats que s’estan creant seran molt difícils de recuperar en el futur.

Apoyamos la reivindicación de la escuela Gaudí

El Periódico se hizo eco a finales de enero de la reivindicación de la escuela Antoni Gaudí para que la Generalitat les asignara un profesor de apoyo para sus clases de P3 (en propiedad un TEI, o Técnico de Educación Infantil). Las gestiones de la escuela, y las nuestras, de momento no han fructificado, e incluso todos los grupos del pleno municipal hemos aprobado una moción, presentada por ICVerds-EUiA, para apoyar la reclamación de la comunidad educativa de la escuela Gaudí.
La verdad es que el tema está muy claro, porque los propios servicios territoriales de educación admitieron que centros en las mismas condiciones disponen de este profesional, pero que las restricciones no lo permitían. Este desdén se añade a otras problemáticas justificadas presuntamente por la crisis, referentes a inversiones postergadas una y otra vez, a eliminar o disminuir aportaciones a proyectos conjuntos, como es el caso de las escuelas bressol, y recortes en número de profesionales.
De todos modos, contamos con algo muy importante que es la fuerte voluntad de los educadores por seguir sosteniendo una enseñanza de calidad, atendiendo a criterios de igualdad, fundamentada en valores, para promover el desarrollo constante de los más jóvenes, y con ellos, de nuestra sociedad. Apostar
por la educación es apostar por nuestro futuro y nuestro presente. Mientras otros recortan, nosotros reforzamos en la medidad de nuestras posibilidades los servicios educativos, programas como Educar per Créixer, la Xarxa de 0 a 6 años, o con el refuerzo a través de planes de ocupación.

Educar, lluitar i treballar per la igualtat

Demà és la commemoració oficial del Dia Internacional de la Dona Treballadora. A Cornellà avui hem llegit un manifest en aquest sentit, que a més denúncia la proposta de la reforma de la llei de l’avortament, per la regressió que suposa per a les dones i perquè posa en risc moltes de les fites aconseguides al llarg de la democràcia per defensar la igualtat i la dignitat de les dones. Hem de lluitar per aquests drets, no podem fer passos enrere, hem de continuar treballant en temes com la violència de gènere i educar a les noves generacions en valors com el respecte, perquè tots i totes som iguals en drets i deures i la dignitat és la base del progrés com a societat.

El poder de la palabra y el diálogo

Con el inicio el viernes pasado del ciclo Les Veus de Cornellà, se añade una nueva iniciativa en nuestra ciudad que bascula sobre el poder de la palabra, del diálogo. Lo menciono porque esta semana, la catedrática Victòria Camps ofrece una conferencia sobre el civismo, promovida por la plataforma Cornellà Valors. Y el 14 de marzo será el turno de Cornellà Creació, el espacio de reflexión dirigido a empresarios sobre cuestiones económicas que estrenamos ya hace cuatro años. Y eso sin mencionar muchas otras actividades, presentaciones de libros, etc., que podemos encontrar en la agenda semana a semana.
Cada uno de estos ciclos tiene objetivos distintos y promotores diversos, pero comparten un planteamiento común: que compartir ideas, reflexionar con el apoyo de personas que son capaces de transmitir conocimientos, cercanos a nosotros o no, nos ayuda a entender mejor el mundo en que nos movemos.
Hablar y escuchar sirve para que cada uno salga enriquecido de las propuestas y pueda, eventualmente, formarse mejor una opinión. Un diálogo constructivo nunca se plantea con el objetivo de hacer cambiar de opinión al de enfrente. Se plantea para que el resultado, aunque ambos continuemos manteniendo una opinión contrapuesta, sea más rico, y tengamos en cuenta cuantas más sensibilidades mejor.
Esta semana corresponde a Victòria Camps, catedrática de Filosofía Moral y Política, que hablará sobre “El civisme, mínim comú ètic” en el Castell, el jueves 6 de marzo a las 19.30 horas. La charla se enmarca en el conjunto de actividades por el fomento y la divulgación del civismo en la ciudad. Tema que, como ciudadanos, nos incumbe a todos.

Escola Pública, defensar la seva qualitat és defensar el nostre futur

Aquests dies comencen les jornades de portes obertes a les escoles de la ciutat. Portem uns anys de convulsió per a l’escola pública, de retallades i de manca de recursos que afecten irremeiablement a la qualitat en l’ensenyament. Tornem a dir prou un cop més, a reafirmar que les línies vermelles no es poden traspassar i que hi ha drets fonamentals que no podem perdre, perquè ens hi juguem el futur.

No cal que entri en massa detalls sobre el valor de l’educació, tots, o almenys molts de nosaltres, tenim present la transcendència que l’EDUCACIÓ, en majúscules, té per a la societat i la rellevància que suposa donar passos enrere, perquè ens fan retrocedir, amb danys a les actuals generacions que poden ser irreversibles en el futur.
En aquesta etapa de portes obertes i copsant de primera mà (amb converses, amb reunions i amb peticions formals dels col•lectius ciutadans vinculats a l’educació) les necessitats i riscos als que les administracions autonòmica i central estan sotmetent a la societat, cal blindar, amb els recursos que nosaltres tenim, el que puguem. I això és el que estem fent a Cornellà, amb el manteniment i finançament de les escoles bressol o l’escola de música, amb projectes educatius com l’Educar per Créixer, o creant plans d’ocupació per a professors en atur per fer reforç escolar, entre d’altres mesures.

Cal ser coherent, la crisi no ha de ser l’excusa. Per tenir una escola de qualitat primer hi ha d’haver la voluntat política, que ara per ara no existeix, que l’EDUCACIÓ ha de ser intocable, no ha de tenir color, ni ideologies. És un dret inalienable i no un joc en el que cada dos per tres es poden canviar les regles. Posem-hi entre tots una mica de seny.

Fem Cornellà

Una societat evoluciona, es transforma, creix i madura gràcies a petites i grans aportacions de les persones. Cornellà és avui el que és gràcies a molts factors, un d’ells indubtablement ha estat el posar en valor el que fan els altres, tant d’aquí com de fora, el saber escoltar i aprendre, la voluntat de superar-se, de creure en un mateix. Tenim un gran patrimoni, moltes vegades desconegut, i que de mica en mica anem coneixent.
El divendres passat anunciava la presentació del cicle de conferències “Les Veus de Cornellà”, una nova iniciativa que complementa altres projectes similars, pensants per reflexionar i debatre sobre l’actualitat, impulsats en àmbits diferents, com el fòrum “Cornellà Creació” per parlar d'economia i innovació; el recent projecte “Cornellà Valors”, que pretén difondre valors de convivència; la “Ciutat de la lectura”, una plataforma per promocionar i donar a conèixer tot tipus de llibres i un gran nombre d’autors cornellanencs, i així fomentar la lectura a la ciutat; la “Setmana de la Dignitat, planta cara a la pobresa” amb diferents activitats de sensibilització, jornades lúdiques i conferències, que busquen posar èmfasi en la societat que està dibuixant la crisi econòmica. Tot això es reuneix sota un títol ben clar, “Fem Cornellà”.
En menys d’una setmana, dues conferències de nivell, la comentada divendres i la que hi haurà el proper 6 de març, a dos quarts de vuit del vespre al Castell de Cornellà, organitzada per “Cornellà Valors”, a càrrec de Victòria Camps, catedràtica de Filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona, que aprofundirà sobre el valor que s’està treballant aquest semestre, el Civisme, i que versarà sobre el “Mínim comú ètic”
Com a ciutat hem crescut i madurat, la societat ha evolucionat, i la millor prova d’això ho veiem en fets concrets que podem escoltar i conèixer amb totes aquestes iniciatives.

Bones festes!!!

Les festes nadalenques tenen un sentit molt especial, diferent a totes les altres que se celebren durant l'any, són aquelles que per tradició, cultura o religió, el nostre comportament no és el mateix, tenim ganes de gaudir de la companyia dels nostres familiars, amics, de tenir aquella conversa pendent, de llegir el llibre que feia temps volíem gaudir, de retrobar-nos amb amics; en definitiva, de compartir petits moments entranyables i d'encoratjar-nos per un futur millor per a tothom.
També poden ser moments complicats, moltes famílies ho estan passant malament, i no tothom podrà tenir tot allò que necessita ni que voldria. Treballem perquè la situació canviï, perquè les llars es tornin a il·luminar, perquè el somriure estigui present per sobre de les llàgrimes; però no està tot a les nostres mans. Tot i així, l'esperança no es pot perdre, ens hi hem d'aferrar, perquè estic convençut que amb esforç i voluntat, al final s'aconseguirà.
Fa uns dies, quan fèiem un petit reconeixement a les persones que han donat molt per aquesta ciutat, amb el seu treball diari, amb la seva dedicació, amb la seva lleialtat pel servei públic, vaig recordar que feia vuit anys, també a prop del Nadal, havia dit que per aquestes dates el més important no és allò que hi ha a sobre de la taula, sinó al seu voltant, les persones que volem, que estimem.
El meu desig per a l'any 2014 és guanyar amb l'esperança allò que desitgem, en mantenir la il·lusió de poder aconseguir els nous reptes, i perquè hi hagi més justícia social, més compromís i menys egoisme. Aquesta serà la meva carta que lliuraré al Mag Maginet per als Reis, que quan arribin a la nostra ciutat, s'adonaran del compromís social i implicació que hi ha al municipi i que faran tot el possible per intentar que hi hagi un bri de màgia per a cada llar.

En aquest sentit, una ciutadana m’ha enviat aquest vídeo, dient-me el següent:“Et faig a mans un vídeo tendre, emotiu i preciós treballat des de la nostra Ciutat. Està protagonitzat per gent compromesa que estima el voluntariat -i el practica- tan sovint com pot...  Et desitjo per a tu i els teus, el mateix somriure contagiós que a les imatges ens mostren el personal del nas vermell… Simplement una petita mostra d’aquest ampli compromís social i comunitari que existeix a la nostra ciutat....”

Us desitjo “Bones festes”, que les gaudiu plenament al voltant de les persones que voleu, de la ciutat, del que tenim i, com no, que l'any vinent segueixi viva en els nostres ulls l'esperança per fer realitat que el 2014 sigui un any intens i ple de més respostes i solucions, i amb menys interrogants i preguntes sobre com podem desenvolupar la nostra vida terrenal i quotidiana.

Acuerdo Social: nuestra fuerza somos nosotros mismos

El pasado martes 19 de noviembre se procedió a hacer un repaso exhaustivo de todas las acciones efectuadas durante el año, así como de los resultados que se han podido obtener, de momento, con la puesta en marcha de l'Acord Social.
Cuando se pone encima de la mesa todo lo que se ha hecho: las personas que se han visto ayudadas gracias a esta iniciativa, el compromiso de más de 30 entidades de la ciudad, la implicación de más 200 personas voluntarias en el plan, el compromiso solidario de una buena parte de la ciudadanía, la capacidad del ayuntamiento de disponer de recursos propios para garantizar su compromiso en el mantenimiento de los servicios públicos y en ayudar a las personas, como apuestas claves de la inversión en estos dos últimos dos años; uno tiene una sensación agridulce, por una parte de orgullo de formar parte de ello, pero por otra parte de “tristeza” por no poder atender todas las demandas. Lo que hacemos cada vez cubre más necesidades, y sirve para evitar el ahogo que ha provocado este gran naufragio colectivo que hemos vivido y estamos padeciendo.

No nos podemos sentir satisfechos, pero no por ello debemos decaer en nuestro esfuerzo de seguir en este camino, una apuesta de ciudad, que gracias a nuestra capacidad de sacrificio, de gestión, de complicidades, ha logrado ser de los pocos ayuntamientos de Catalunya y del estado español en poder generar, por ejemplo, más de 1000 puestos de trabajo temporal para personas paradas sin prestación económica en los años 2013 a 2015, de generar espacios para nuevos emprendedores, de abrir un camino para la relación empresa – formación profesional, de mejorar la formación de los empresarios, de disponer de un espacio digno para el suministro de alimentos a las familias en peores situaciones, de garantizar alimentación a los niños de la ciudad, de poner refuerzo académico para paliar los recortes presupuestarios que han hecho otras administraciones. No son palabras, son hechos, y estos son incontestables.
Nuestra fuerza somos nosotros mismos. Y nuestra capacidad, hoy, garantiza poder seguir en este camino al menos hasta el año 2015, dando respuesta al conjunto de compromisos adquiridos en el Acuerdo Social. Tenemos mucho trabajo por delante, nuevas medidas que estamos estudiando en diferentes campos, pero estoy convencido que con el impulso municipal y la corresponsabilidad de los ciudadanos esto será posible. Sin ellos, ciertos proyectos no podrían ser una realidad, como por ejemplo, el abrir la “Botiga Solidària” o un “Esplai Solidari” en agosto para garantizar alimentos para las personas más vulnerables.

Mi más sincero agradecimiento a todas las personas de la ciudad, que dedican parte de su tiempo a hacer posible muchos de los programas que están en marcha, y en particular a aquellos que incluso sacrificaron parte de sus vacaciones para participar en las actividades del mes de agosto. Es un trabajo sin descanso para paliar, hasta donde nuestro esfuerzo nos permita, las consecuencias de una crisis económica con graves repercusiones sociales.

La ciutat del fang

Aquest és el títol d’un documental que es projectarà dijous, al Castell. Us el recomano, perquè serà un bon exercici de reflexió per a tots nosaltres. Per saber d’on venim i quina ha estat la trajectòria de la nostra ciutat. Per descobrir que en el fons de tot el drama social i personal que va suposar la riuada del 20 de setembre de 1971 per als barris d’Almeda, Centre i Riera i per a més de 20.000 veïns i veïnes; la força de la solidaritat, del colze a colze, i del més pur sentiment d’ajudar, van fer possible tirar endavant, ressorgir i enfortir-nos.
El testimoni gràfic d’imatges d’un veí, el Jordi Fort, són la base d’aquest documental que ens recorda la fragilitat i la vulnerabilitat en què ens movem. Una fragilitat, sobre la que podem fer un paral•lelisme amb l’època actual, quan veiem cada dia com moltes persones s’ofeguen fruit de l’actual situació econòmica, però que troben taules de salvació en els gestos solidaris dels seus veïns i veïnes, en la feina d’institucions socials i en l’esforç de moltes persones per mantenir el que hem aconseguit i per defensar la dignitat de les persones.
Recuperant el missatge d’aquest documental, “ja ens vam embrutar les mans de fang una vegada per seguir endavant” i ho continuarem fent les vegades que faci falta.

Així mateix,divendres, també al Castell, l’associació L’Avenç presenta un llibre commemoratiu d’aquest fet històric, de l’autor Ramon Rull i Badenes i presentat pel periodista Manuel Campo Vidal.

Cornellà Valors

Dijous passat es va reunir per segon cop el Consell de Ciutat, màxim òrgan de participació ciutadana a Cornellà. Hi ha un grup format per membres del consell que des de fa uns mesos ha treballat en la primera proposta d'un projecte innovador: “Cornellà Valors”.
El projecte vol ser, en primer lloc, un espai de reflexió i debat sobre certs aspectes que s'han anat deixant de banda a la nostra societat, i un altaveu per difondre la necessària recuperació de determinats comportaments, per posar-los en “valor”. Alguns exemples els van posar els ponents per acompanyar la seva exposició, conjuntament amb una presentació gràfica feta pel grup motor de la iniciativa.
El grup té una capacitat de creació immensa, i moltes ganes de fer-ho. El projecte començarà a donar els seus primers passos a finals d'aquest any. Els dos primers valors que es treballaran seran el “civisme” i la “cooperació”, primer amb una fase de divulgació per demanar més implicació ciutadana, i en segon terme desenvolupant diverses activitats.
Escoltant la seva intervenció, així com algunes altres que es van produir a continuació reclamant més transparència en la gestió i informació municipal, crec que hem obert una via per buscar més coresponsabilitat i implicació, via que ha de tenir recorregut ja que tenim altres projectes sobre la taula en aquesta mateixa línia, i que els participants ho van reconeixent.
Des de l'Ajuntament els donarem el recolzament que necessitin, ja que persones compromeses com aquestes fan que una ciutat es mogui, que una ciutat pensi, reflexioni i actuï; jo davant d'això solament puc dir “gràcies” per anar junts construint el nostre futur.