Bona gestió municipal i satisfacció de la ciutadania

Fa poc l’Ajuntament ha fet públics els resultats d’una nova enquesta encarregada per valorar la gestió municipal, els interessos de la ciutadania, la seva identificació amb la ciutat... Ens deixa alguns titulars com que l’Ajuntament millora la nota, es consoliden moltes de les activitats lúdiques, socials i culturals com a instruments de cohesió social; seguim en un 90% de satisfets de viure a Cornellà, i ens identifiquem plenament amb la ciutat.

L’enquesta en renova una de similar que es va fer fa quatre anys, i en què vam veure que les activitats d’oci, esportives, culturals, etc., eren poc conegudes tot i que es valoraven molt bé. També volien més activitats de tipus familiar. Penso que haureu notat que s’ha fet un gran esforç en aquest sentit, en ampliar l’oferta, en distribuir-la més pels barris, en la difusió... Un esforç enfocat a respondre progressivament a totes aquestes demandes. En els resultats d’aquest any, aquesta tendència es confirma, així com també veiem la bona valoració de les biblioteques, de les activitats esportives, i la suma d’aquestes constitueixen línies de treball que es van concretant en el temps.

Les principals demandes de la ciutadania tornen a estar en les polítiques d’ocupació, augmentar les ajudes socials i econòmiques, i augmentar la proximitat de l’administració. Però les preocupacions que planteja la ciutadania són lleugerament diferents, l’atur era mencionat pel 33% d’enquestats fa quatre anys, i ara, tot i que ens ha de seguir preocupant, és la primera resposta amb molta menys freqüència.

Les enquestes són termòmetres temporals que ens permeten analitzar l’impacte de les activitats municipals, així com analitzar les demandes en els diferents àmbits de gestió local, en les que es poden plantejar problemes concrets, a més de grans qüestions de resolució més llarga i costosa, o algunes lluny de l’abast de la gestió municipal. Dia a dia, continuem coneixent qüestions a resoldre a la ciutat de Cornellà. No ho amaguem. I és més, posem les peces necessàries i que tenim a les nostres mans per encaminar solucions.

És bo que ens identifiquem amb la ciutat, és bo que ens sentim satisfets de viure-hi. És bo, que la majoria d’enquestats associïn Cornellà a “qualitat de vida”. I és bo, també, ser francs i encarar els reptes amb maduresa i amb la voluntat de solucionar-los, posar l’optimisme i l’esperança en cadascun dels projectes, amb constància, peces de coratge per construir amb solidesa un futur millor.

Link enquesta

Antón Losada, "Malos tiempos para la Dignidad"

Esta tarde (19.00 horas), el profesor de Derecho y politólogo gallego, Antón Losada, ofrece una conferencia en el Auditori de Sant Ildefons. Como en otras ocasiones, queremos orientar esta cita a visualizar cómo las desigualdades se han instalado entre nosotros, y cómo nos toca trabajar con la máxima elasticidad y consenso para defender la dignidad de las personas.

Losada la ha titulado, con un guiño, “Malos tiempos para la Dignidad”. Sí, es posible, en estos tiempos, es más difícil hacer patente que la crisis, o especialmente sus consecuencias, continúan entre nosotros. En estos tiempos, imperan también la prisa, la respuesta rápida y el individualismo. Pero la respuesta humana de Cornellà es fortalecedora: esta fiesta mayor, en diversos espacios se ha retomado la colaboración con la Botiga Solidària, para aportar alimentos y productos que después se destinan a familias de la ciudad en situación de precariedad. Un proyecto colaborativo, que no es posible sin la implicación ciudadana, quiero remarcar que hemos contado con entidades, con voluntarios, y todo ello sin duda es positivo, es un bagaje de partida ante situaciones difíciles.

Esta tarde veremos el análisis de Losada sobre la situación social y política actual, sobre dónde estamos y a dónde podemos llegar. Desde Cornellà, escucharemos, y seguiremos actuando.

Jornada Apropa

Dimecres vam celebrar la tercera edició de la Jornada Apropa al Citilab. Un espai creat per oferir als joves de la ciutat un ampli aparador amb tot el ventall de propostes de formació i educatives que oferim a la ciutat quan acaben l’escolarització obligatòria. Es tracta, bàsicament, d’un espai d’orientació i informació en aquest camí tan important per al futur dels nostres joves.

Bons propòsits que cal portar a terme

Tornem-hi: som una setmana a dins del nou any, han passat les celebracions, han passat els Reis. Tot i que la ciutat no s’atura mai, el dia d’avui té regust de començament, de reentrada, de tancament del parèntesi. Encara que no ens haguem aturat, ens toca tornar-hi, des de l’Ajuntament ens toca posar el treball diari i la planificació del futur en posicions d’igual importància.

És habitual plantejar-nos nous propòsits per a l’any que comença, però més important que tenir bons propòsits és portar-los a terme. Tenim ambicions, volem fer-les realitat, i treballar amb ambicions també requereix dosis de prudència i de planificació.

Seguirem, a Cornellà, amb el ritme de transformació de la ciutat que hem plantejat en l'últim any, i treballem en posar en marxa nous programes que enriqueixin la vida ciutadana, en la majoria d’ocasions intentant específicament canalitzar les propostes que ens arriben de vosaltres.

Encetem aquest any amb el desig de continuar trobant complicitats en la ciutat, en aquest espai de referència, en aquest mosaic de ciutadans i ciutadanes, de joves, de gent gran... de persones que constitueixen una llar plural i l’espai cabdal de la nostra vida social. Volem fer realitat els nostres propòsits i, per tant, benvingut 2018.

Votem per començar a superar muralles

Dijous d’aquesta setmana estem convocats a votar. És cert que estem vivint unes circumstàncies enormement excepcionals en relació a aquesta campanya i a aquesta convocatòria, però totes les formacions polítiques han decidit participar, i per aquest motiu ens toca decidir, ens toca triar la nostra opció per al futur i, especialment, ens toca votar per tornar l’essència d’aquest debat enormement complex a l’espai de la política. Crec que hem d’aconseguir que el resultat subratlli i permeti reprendre el discurs de la convivència i del diàleg, que hem vist perillar fa poques setmanes.

És moment de començar a construir un camí per intentar superar les muralles que s’han aixecat, que han enverinat l’acció política i complicat el paper de tothom, perquè les administracions municipals també hem acabat afectades. I, sobretot, necessitem asserenar-nos i confiar que no tan sols parlem de la identitat, sinó que recuperem les carpetes pendents que ens cremen a sobre la taula, aquests temes que he anat desgranant les darreres setmanes, en l’àmbit educatiu, social, d’infraestructures... incomptables qüestions que malauradament han passat a un segon pla i que per a la societat, per a Cornellà, són inajornables.

Ens toca fer els deures, i tornar a agafar les carpetes dels col·lectius vulnerables, dels emprenedors, de l’educació, de la superació de la crisi. Hem de votar, aquest dijous 21, per tornar tothom a la normalitat i mirar de reconstruir ponts que són imprescindibles per a la convivència i per al nostre futur.

Carpetes pendents (2)Desbloquejar temes d'educació i serveis socials

Ja fa dos dilluns que vaig parlant d’alguns temes que ja haurien d’estar resolts o en procés de resolució immediata, donada la necessitat social. Crec que la qüestió és suficientment important com per dedicar-li alguns dies més, per reflexionar sobre els efectes de la crisi social, institucional i política viscuda a Catalunya en els darrers anys. Cal recordar que veníem, i encara no n’hem acabat de sortir, d’una altra crisi econòmica que es va iniciar farà ara quasi 10 anys. Tots els temes pendents són importants, i cada cop ho són més; però n’hi ha alguns que afecten en major mesura, per la seva repercussió a mitjà i llarg termini, com són els temes relacionats amb els grans pilars de la societat del benestar, l’educació o els serveis socials.

Podria fer un extens inventari de temes pendents que afecten a la nostra ciutat, però vull centrar-me en tres de molt concrets: els que fa referència a l’Educació Especial, a la reglamentació de les Escoles de Segona Oportunitat, o el retard en la reobertura del Casal de la Gent Gran del carrer Osona. En els dos primers casos, es precisa que el nou govern que surti de les urnes el proper 21 de desembre assumeixi entre les seves prioritats essencials aquests dos temes, i en el cas del Casal és prioritari que es conclogui l’expedient de contractació de la rehabilitació i mobiliari d’un edifici que porta més de dos anys tancat.

Respecte a les escoles d’educació especial, i en el nostre cas concret l’EMEE Virolai, que portem gestionant des de fa quaranta anys, és necessari que la Generalitat de Catalunya assumeixi la seva responsabilitat en la matèria, que alliberi els ajuntaments de la part que no els correspon i deixi de delegar unes funcions, com tantes altres, que ha assumit l’Ajuntament, però que cal regularitzar. Les negociacions estan parades des d’abans de l’estiu, però durant el procés també es va visualitzar una voluntat de retardar-lo per no decidir res. Aquesta incertesa no és positiva ni per als docents ni tampoc per a les famílies. Tenim una gran escola, uns grans professionals, però cal garantir el seu futur.

L’Escola de Segona Oportunitat -que s’ha anat construint fa anys, fonamentalment a partir de l’esforç d’entitats, de docents i d’algunes administracions- ha estat un element clau per poder recuperar a persones que el sistema tradicional d’ensenyament expulsava, en vista, a més, del dèficit i manca de recursos que es destinaven a les escoles públiques que atenen aquest col.lectiu. Estem pendents que el sistema reglat accepti i introdueixi el model de reconeixement curricular que permeti fer un recorregut formatiu adequat a les capacitats de cada persona; però, sobretot, que es posin els recursos i mitjans suficients per fer-ho. A Cornellà, des de fa temps, ja hem fet una reserva d’un espai per a la seva ubicació, i la Fundació el Llindar ha liderat el projecte, amb altres entitats del sector. I on som ara?, doncs com en d’altres carpetes: ‘pendents’ que la Generalitat hi doni resposta i ho resolgui.

El darrer tema dins d’aquest paquet és la reobertura del Casal de la Gent Gran del carrer Osona per part de la Generalitat. Porta tancat des del mes de setembre de 2015, des de llavors estan parades ‘literalment’ les obres de rehabilitació, que durant molts anys va ser una de les reivindicacions dels seus usuaris i una les demandes municipals. Les obres estan finalitzades, però no es pot obrir per la manca d’adjudicació del concurs d’adquisició del mobiliari. Dos anys i dos mesos tancats: inadmissible, i encara no tenim cap garantia de quan es podrà obrir.

Contra la Violència Masclista

Al llarg dels últims dies, les entitats de la ciutat, l’Ajuntament i la Plataforma Ciutadana contra la Violència Masclista han dut a terme diverses activitats amb motiu del 25 de novembre. Una data en què mai no podem celebrar res, en què sempre hem d’incloure un minut de silenci, perquè sempre hem de recordar xifres de dones mortes, de dones agredides i en general de dones víctimes de violència física o psicològica en l’àmbit de la parella.

Avui divendres, té lloc l’acte de commemoració, on un cop més, haurem de seguir denunciant i reivindicant una situació davant la qual no podem tancar els ulls, i que ens ha de fer dur aquesta reflexió a un nivell molt profund, com a ciutadans i com a persones que treballem per la convivència. Serà a partir de les 17.30 hores, amb la lectura del manifest, la participació dels Castellers, de la pròpia Plataforma i dels joves que integren la Xarxa Activa per la Igualtat que intenta treballar i conscienciar sobre aquests temes als instituts de la ciutat.

A més de l’acte que fem avui a la tarda, diumenge hi haurà la Marxa Contra la Violència Masclista a la qual se sumen els municipis del Baix Llobregat. Una de les sortides és també davant de l’Ajuntament, a les 10.30h, per arribar a la concentració final al parc de Torreblanca a les 12.30 hores.

A banda d’aquesta i altres activitats solidàries, tornem a tenir un cap de setmana amb cites vinculades al Dia de la Música, com el concert de les corals Nova i Àuria diumenge, davant l’església de Santa Maria, i moltes activitats familiars, als parcs, al Museu o a les biblioteques. Si busqueu, també podreu trobar el vostre espai de joc.

Opiniones de baja calidad democrática

Hace tiempo que llevo advirtiendo de la crisis social a la que nos han condenado la pereza del gobierno del PP y el esencialismo del Govern de Catalunya. La pésima gestión del conflicto territorial, del cuál nadie niega su existencia, produce en ocasiones la aparición de manifestaciones y argumentos que desprestigian a sus promotores y denigran el pluralismo que representa la democracia.

Desgraciadamente hay personas aisladas, que, defendiendo diferentes posiciones, están estos días excesivamente radicalizadas, pero hay otras que rozan la incitación al odio con sus manifestaciones, como el artículo de Jordi Galves publicado en el diario digital elnacional.cat con el titular ‘Cornellà no es como Catalunya’ que me han hecho llegar algunos ciudadanas y ciudadanos indignados. En este artículo se realizan unas acusaciones graves sobre nuestra comunidad, demostrando un total desconocimiento de nuestra realidad y de nuestro grado de cohesión social y madurez personal, dando una visión totalmente distorsionada e imperfecta de Cornellà, y mostrando una osada y total ignorancia tanto de la realidad de nuestra ciudad como de nuestra comarca.

A ese artículo ya se le ha dado respuesta.

Afirmo y defiendo que en Cornellà no existe una comunidad excluyente, xenófoba y totalitaria como una minoría desearía (y con la que, al parecer, sueña despierta), en la que se podría situar al articulista objeto de opinión. Si él es incapaz de encontrar argumentos para esconder sus verdades inamovibles, lo que no puede hacer es atacar a toda nuestra comunidad ciudadana. Nuestra convivencia se basa en el respeto a totas las ideas, de todas las procedencias y a todas las opciones políticas, defendiendo nuestros derechos como pueblo de Catalunya y la cultura catalana en mayúsculas, pero sin renunciar a las tradiciones de nuestros padres y antepasados. La democracia no consiste en suprimir la pluralidad, sino en ampliarla, estableciendo escenarios concretos, transitables, plurales, que nos permitan vivir juntos y mejor.

Hay líneas que no se pueden traspasar, y las manifestaciones de esta persona, tan solo se pueden calificar sutilmente de opiniones de baja calidad democrática.

Carpetes pendents (1)La salida de la crisis y la devaluación salarial

De todas las carpetas pendientes que deberían volver sobre la mesa, en la línea de lo que os comenté en el artículo del pasado 30 de octubre, quizá la más acuciante es la de la salida de la crisis y sus consecuencias. Sobre todo de las condiciones de esta salida, en primer lugar que todo el mundo pueda salir de ella, y en coherencia reducir “el coste de la devaluación social”.

Prácticamente no pasa un día sin que alguien, trabajador, vecino o vecina, nos comente alguna situación familiar grave que tenga que ver con este tema, sean cuestiones relacionadas con la vivienda, la pérdida o temporalidad del empleo, o sean las dificultades para subsistir aun teniendo trabajo.

Hace unos días, el periódico económico Cinco Días concluía que las nóminas se habían reducido un 7,65 de media entre 2008 y 2015. Es cierto que un indicador de recuperación en el camino de la salida de la crisis son los niveles de creación y no destrucción de empleo. Pero también es más que posible que tener empleo, hoy, no sea suficiente para garantizar los niveles básicos de dignidad ciudadana.

Un informe del profesor Francisco J. Goerlich Gisbert, publicado por la fundación BBVA, del que se hacía eco la revista Alternativas Económicas el pasado mes de septiembre, explicaba que el impacto de la crisis en los hogares españoles ha hecho que, entre 2003 y 2013, la “clase baja” (familias con rentas inferiores al 75% de la media) pasara del 31% al 38% del total. Y entre la clase media extensa, muchas familias, aun conservando el empleo, que constituyen la parte “central” de esa clase media, se han desplazado a una posición de riesgo, por la devaluación de los salarios o la imposibilidad de tener uno de forma regular. En riesgo hoy mismo -no hace diez años- de caer más y que cada vez sea más imposible recuperarse.

A principios de 2015 celebramos en Cornellà unas jornadas de debate sobre la pobreza, en ellas ya se habló con bastante detalle de esta situación, y fueron ideas que incorporamos al Acuerdo Social firmado el año siguiente con entidades y agentes sociales. Ahí recogimos una buena serie de propuestas que, paso a paso, conseguimos hacer realidad.

Pero ese esfuerzo tan propio de nuestra ciudad no puede ser solitario. Responder a una crisis y remontar esta situación es cosa de una labor conjunta de todas las administraciones, de poner recursos para ello a nivel general, y de hacer un gran esfuerzo de entendimiento del que nos dan muy pocos ejemplos últimamente.

Convivència en tensió

Ahir de nou, es va aturar la calma latent, es va tornar a enfosquir el paisatge social i polític, augmentant la tensió en la convivència i evitant que el globus es comencés a desinflar.

Massa setmanes vivint entre les pitjors situacions possibles, i com a resultat, les pitjors conseqüències possibles. Ara es torna a accentuar la perversa dialèctica de bons i dolents, i malauradament ningú vol assumir la seva responsabilitat en les respostes, a les preguntes, del per què, qui, com... Sempre, millor assenyalar a l’altre com a únic responsable.

La convivència està en risc, i podem pagar un preu molt alt. El cansament havia trobat una estreta sortida amb la convocatòria d’eleccions, una fràgil estabilitat per preservar la convivència hi era present. Ara, amb la decisió d’ahir de la jutgessa de l’Audiència Nacional, s’amplia novament el Leviatan de l’exclusió i perjudica enormement la superació de l’actual situació.

L’extremada i insensata polarització política i social ha sigut estimulada de nou. Ho sento, però és desolador.

Aquí teniu el link a la nota de premsa de l’Ajuntament en relació a aquesta situació.

I una mostra dels centenars d’articles que entre ahir i avui s’han escrit i que al meu judici, aquest en concret escrit pel director d’un diari, reflecteix el denominador comú.
Article d'Enric Hernández 'Muchas gracias, señorías'

Carpetes pendents

Des que va començar aquest procés polític a Catalunya, fins a la situació que estem vivim aquests darrers dies, hem tingut i tenim una sensació de constant abisme, amb una repercussió de greus conseqüències polítiques i socials que tindran una influencia directa en la població i en la convivència ciutadana.

Davant la magnitud i la gravetat dels esdeveniments presents i futurs, en un escenari ple d’arbres no han sigut capaços de veure el bosc, de mesurar l’abast d’una situació que ha paralitzat la vida institucional i que genera, entre molts altres sentiments, crispació, inquietud i inseguretat. Malgrat que ens pesi, hi haurà un abans i un després.
M’he manifestat en contra tant d’una DUI com de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Reclamava una convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya. Malauradament les dues primeres s’han produït i la tercera també, no de la forma que m’hagués agradat. Aquests nous esdeveniments obren una nova situació de resultat impredictible, però com a mínim la finalitat és ressituar la gestió d’aquest conflicte en l’àmbit de la política, que és d’on mai hauria d’haver sortit.

Ara toca fer un esforç per no posar en risc la gestió diària de les institucions, tornar als temes que afecten la quotidianeïtat de les persones, els problemes que els hi preocupen. Cada dia s’aixequen persianes, cada dia les persones van a treballar, les escoles acullen els nostres fills i filles, els centres sanitaris assisteixen els malalts... Les ciutats no es poden aturar, un país no es pot aturar, hem d’agafar les regnes per no desbocar la situació i apel•lar al sentit de la responsabilitat, rescatar les carpetes pendents i no acumular-ne més. Hem de fer els deures, i tornar a agafar les carpetes dels col•lectius vulnerables, dels emprenedors, de l’educació, dels espais de convivència, de la superació de la crisi.

Hem de reprendre el discurs de la convivència, i dins del possible, fer l’esforç de tornar a una “normalitat” en la gestió institucional. No podem traslladar el conflicte a l’espai social i cívic perquè la gestió política hagi fracassat fins ara. La ciutadania i la convivència no s’ho poden permetre, i és la nostra obligació no estirar més la corda. Massa carpetes pendents.

Paso a paso, desde las realidades más pequeñas

Hace unos días os explicaba que estábamos en un proceso de transformación, destinado a hacer más amable y humano el espacio público. Ese proceso abarca grandes actuaciones, un ejemplo es la avinguda Alps, que pronto se pondrá en marcha.

Pero además, está todo aquello que estamos haciendo y no se ve, o afecta a los detalles, a lo que esperamos encontrar cada mañana en nuestra calle, en nuestro barrio. Por ejemplo, en la carretera de Esplugues, se han realizado mejoras en las zonas verdes, colocando protecciones para que no queden dañados con demasiada facilidad. Otra actuación, que estaba incluida entre las ideas de los presupuestos participativos del año pasado, son unos juegos infantiles en la calle Joan Maragall, así como unos juegos que se han pintado junto a las escuelas Gaudí y Mediterránia.

En equipamientos, dos ya son una realidad, y los jóvenes son los que más se van a beneficiar de su creación; una pista deportiva en la plaza de Sant Ildefons, de la que ya hablé hace unos días, y el espacio para skates y bicicletas, junto a la estación de Renfe, que se inaugurará este sábado pero que ya hace días que está en uso. También este verano empezaron las obras en la piscina de Can Millars, es un proceso más complejo, y que será más largo; y otro punto importante, la sala polivalente y gimnasio nuevo con que contará pronto la escuela L’Areny.

Nos ajustamos a nuestro día a día y debemos ajustarnos a los tiempos que requiere cada proyecto para hacer realidad, paso a paso, los compromisos tomados a partir de los presupuestos que aprobamos. Paso a paso, sí, pieza a pieza, desde la parte más micro, vamos diseñando la ciudad que queremos y que esperamos.

Seguimos.

Bon estiu,bona lectura

Arribem a finals de juliol amb ganes de desconnectar de les preocupacions, de la feina, de les rutines diàries i recuperar moments de relaxació amb la família, poder jugar amb els nostres fills, descansar i veure passar el temps de forma més assossegada, amb més consciència, potser. Hem de saber trobar espais i moments nostres, on poder gaudir d’una bona lectura amb calma, per fugir del “soroll” de tota mena i recuperar forces per a una tardor que es presenta moguda políticament, i amb molts projectes per engegar pel que fa a l’àmbit local.
Tornarem amb força i mentrestant, ja ho sabeu, gaudiu plenament dels vostres éssers estimats i dels móns màgics als que ens transporten els llibres. Sempre hi ha moment per llegir i recordeu que si us quedeu a la ciutat, les biblioteques són obertes les tardes d’agost per poder triar un bon company i gaudir a l’ombra d’un arbre. Bon estiu i bona lectura.

Trabajamos para proteger a las familias más vulnerables

En verano nos relajamos y es fácil olvidar ciertas situaciones difíciles de la vida cotidiana. Para las familias con dificultades, ese descanso no existe; nuestro papel es no bajar la guardia y mantener activos el máximo de mecanismos que dan ayuda a estas personas. No debemos olvidar que, cuatro años después de que se pusiera en marcha, la Botiga Solidària está atendiendo a 940 familias de Cornellà. Más de 6.000 entregas de alimentos, durante el año 2016, para cubrir sus necesidades básicas.

Su creación fue un gran logro del Acuerdo Social Contra la Crisis, con dificultades propias de la logística que implica la participación de muchas entidades; sin ellas, sin el apoyo que dieron desde el principio, la Botiga Solidària no hubiera sido posible o al menos, con el alcance que tiene. Sería mejor noticia que cada vez tuviera menos "alcance" porque hubiera menos familias con dificultades de abastecerse, pero la situación económica particular de quién se vio arrastrado por la crisis no parece, por ahora y de forma general, que podamos considerar que haya mejorado mucho.

Y tampoco olvidemos el tema de infancia. Este verano unos 370 niños y niñas, derivados de los servicios sociales, podrán disfrutar de casals con actividades a las que por cuestión económica su familia no podría acceder, y lo más importante, tendrán garantizada una comida al día, del mismo modo –durante el curso- que cuando tienen acceso a becas comedor. Esto también se ha conseguido no sólo gracias a las aportaciones económicas; también, y muy especialmente, porque diversas entidades han puesto recursos humanos y materiales para hacerlo realidad.

No entraré en dar opiniones políticas, en las causas, en las medidas a tomar. Pienso que es justo recordar donde estamos, recordar lo que se está haciendo, no para dar y quitar medallas, sino para que seamos conscientes y que no olvidemos que las vacaciones no suponen un descanso para todos. Saber dar salida a estos compromisos está por delante, en cualquier caso.

Gràcies, Pilar

Fa pocs dies ens ha deixat la Pilar Pons i Lax, una dona honesta i avançada a la seva època, compromesa amb Cornellà i la seva gent i impulsora de nombrosos projectes cívics i culturals. Com a dona va saber sobreposar-se a la posició subordinada que la dictadura i la mentalitat tradicional tenien reservades a les dones d’aquest país. Va ser la primera dona que va arribar a ser presidenta d’un club de rugbi a Espanya, el Rugby Cornellà i també va tenir un càrrec directiu a la Federació. I abans havia estat regidora de l’ajuntament, immers en una època fosca, complicada, i a on no necessàriament s'havia de compartir l’ideari del sistema, com va ser el seu cas. Molts la recorden exercint les seves competències a l’àmbit dels serveis socials municipals, i preocupant-se per contribuir a millorar situacions personals o col·lectives.

En acabar el seu mandat municipal, va retornar a la vida civil enmig del respecte i admiració dels seus veïns. Ha estat membre dels Amics de la Sardana, de l’Avenç de Cornellà, del club Rugby i impulsora de la gran festa cívica i cultural de la Jordiada, entre d'altres. Compromisos que la ciutat li va reconèixer amb el Premi Ciutat de Cornellà d'Acció Cívica, l'any 1999.

Però més enllà d’aquest currículum farcit de col·laboracions de tota mena, voldria destacar el seu caràcter lluitador, compromès i solidari amb tothom que ho necessitava. La Pilar ha estat durant molts anys la memòria viva d’aquesta ciutat, no hi havia lloc, fet o persona de Cornellà que ella no recordés, o en tingués notícia. Descansa en pau Pilar, el teu exemple i el teu record romandrà sempre entre nosaltres.

Entrevista amb Pilar Pons a 'La Placeta del temps' de Ràdio Cornellà

Gobernanza, política y sociedad

El viernes nos reencontramos con el programa Cornellà Creació, con la intervención del investigador y catedrático de Filosofía política Daniel Innerarity. Este marco siempre se presenta como un espacio de diálogo y de reflexión sobre la realidad económica y política actual, y justamente en este caso, pienso que la tarde será muy interesante. Conozco bien el trabajo de Innerarity, ensayos y artículos en especial en lo que se refiere a los vínculos que los políticos tenemos con la sociedad, cómo de simétricas o asimétricas son esas relaciones, cómo la transformación de la sociedad actual también transforma la manera de hacer, o de entender la política.

La cita es el 5 de mayo a las 13.30 horas, en el World Trade Center Almeda Park. Más información.

Premios Ciutat de Cornellà 2017

Este viernes celebraremos en el Auditori una nueva edición de los Premios Ciutat de Cornellà. Un evento en que queremos hacer patente y notoria esa parte más humana de Cornellà, esa que nos habla del compromiso de muchas personas, de muchas entidades, y de cómo trabajan por el progreso, el conocimiento y la solidaridad. La dedicación y el trabajo satisfacen, pero a veces falta tiempo para evaluarlos y para que otros tengan la oportunidad de felicitar a quién ha hecho ese esfuerzo. En los Premios Ciutat de Cornellà, aunque siempre se hace complicado tomar una decisión, intentamos que la ciudad conozca y valore a algunas de esas personas y entidades, muestra de un tejido social todavía más rico y comprometido.

Premiados de la edición 2017 (Cornellà Informa)

Cornellà Humana

Dimarts passat, al Citilab, vaig fer un acte públic en què vaig voler explicar, més que un balanç de fets i de projectes, perquè els fem, quin sentit tenen aquestes accions de govern, que podrem emmarcar a molt àmplia escala en els projectes Cornellà Natura i Cornellà Humana.

Si per un cantó Cornellà Natura està orientat a transformar la pell de la ciutat, en cuidar i fer més verd i naturalitzat el nostre entorn, parlava també d’una ciutat més humana perquè poso en valor el caràcter solidari, l’esforç i la implicació dels ciutadans i ciutadanes en els diferents projectes del municipi, com s’ha vingut fent fins ara amb l’Aliança contra la pobresa, l’Acord Social i l’Educar per créixer, entre d’altres.

La Cornellà Humana la reconec cada setmana, potser cada dia, en molts actes, en molts projectes. La reconec en aquestes persones amb compromís, que ens ensenyen com es pren una iniciativa social, persones que defensen altres persones, defensen valors, defensen l’educació, o defensen la cultura, però d’una forma pràctica, aportant a la cultura, al teatre, a la música, a la lectura... Tot això ja és part de la nostra vida i de la nostra acció municipal però ho volem millorar. Perquè si som persones millors, tindrem una ciutat millor.

Per exemple, feminitzant la ciutat, el seu llenguatge, el seu compromís, incorporant la mirada i la forma de ser de les dones i transmetent els valors de respecte i igualtat a les futures generacions.

Vull parlar de convivència, i també d’innovar, no només en la part física, urbana, sinó també socialment. Volem portar la cultura al carrer i a les cantonades, als barris, com hem fet amb els murals que hi ha ara a la ciutat que demostren que una paret pot tenir vida, que no és silenci. Integrant sensibilitats diverses.

Però canviar la ciutat comença amb el compromís i la corresponsabilitat de les persones. Que tinguem els mecanismes per treballar amb la igualtat, amb el mateix respecte per a qualsevol persona, i no parlo de les lleis, és més difícil encara, de tenir com a persones les eines perquè aquest tracte igualitari sigui realment efectiu.

Què és el que busquem, què pretenem? Tenir un futur més humà. Si les mesures polítiques sobre l’espai físic, en què l’Ajuntament és un instrument important, milloren el nostre entorn, el nostre aire, també hem d’aconseguir millorar com a ciutadans. Per viure, i per conviure, per acollir i per compartir.

Dos años del servicio de Tecnoatenció

Es muy difícil pensar en nuestro día a día, sin los móviles u otros adelantos tecnológicos. Y eso que vivimos sin ellos por décadas, mientras que los niños y adolescentes de hoy, ni siquiera pueden imaginarse cómo sería “aquello...”. Cuanto más tiempo se dedica al uso de dispositivos tecnológicos, más debate hay sobre los límites del acceso a la tecnología por parte de los más jóvenes; y la preocupación sobre el enganche a las pantallas y la hiperconexión se extiende a los docentes y familiares de los menores.

Discernir donde termina un uso razonable y empieza el abuso o un problema de adicción es tema para los médicos y los expertos. Pero a todos nos preocupa. Por eso, el Ayuntamiento puso en marcha a finales de 2014, el servicio “Tecnoatenció”, en el Citilab. Ya sabéis que el Citilab es un espacio de experimentación y de investigación, donde se “juega” con las nuevas tecnologías, pero también se puede analizar cómo personas sin conocimientos se enfrentan a ellas, o cómo nos puede afectar socialmente su uso, o su abuso.

Es evidente que para las personas con menos familiaridad con ellas, todo lo que envuelve a estas nuevas tecnologías se percibe distante y con efectos negativos. Como con todos los problemas, lo fundamental es admitir su existencia y, si es necesario, buscar ayuda experta.

En dos años, este servicio ha dado 48 charlas gratuitas, atendido a más de 1.500 alumnos y más de 200 adultos en escuelas e institutos. Primero por un tema de prevención, advirtiendo sobre riesgos del abuso y otras cuestiones muy serias que a los adultos nos cuesta detectar, como el ciberacoso, por ejemplo. Y en segundo término, también ha ofrecido atención personalizada, bien a las familias o bien directamente a los jóvenes que se encuentren con dudas o con un problema importante.

Fue una idea experimental, pero tanto por sus resultados, como por el eco que últimamente tiene en la sociedad, cada día está más de actualidad, y tendremos que seguir insistiendo sobre ello, informando, dialogando y creando espacios de ayuda y de reflexión.

No es pot abaixar la guàrdia!!

Les dades publicades sobre l’evolució del mercat de treball a l’Estat Espanyol contrasten amb la valoració que s’ha anat fent en els darrers mesos sobre el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. Cert és que la situació d’atur aquest any està per sota de l’any passat, a Cornellà, en concret en 1.089 persones menys (gener 2017), però ha crescut respecte els mesos anteriors a la nostra ciutat en 52 persones.

No es pot passar de l’optimisme al pessimisme en poques setmanes. La situació ha anat millorant, és cert, però les bases de la recuperació no són prou sòlides. Estem en un món globalitzat i on les polítiques ajuden a adreçar els comportaments dels mercats econòmics, però no són els actors principals, malauradament. Ara bé, és necessari aplicar polítiques actives d’ocupació local, perquè encara que sembli un gra de sorra dins de la immensitat, ajuden a persones, i un exemple clar el tenim durant l’any passat, quan 385 persones van estar treballant per a l'Ajuntament gràcies als plans locals d'ocupació.

La nostra aposta és seguir realitzant una política d’ocupació que permeti incorporar al mercat de treball a persones que el sistema els exclou per edat, formació, capacitació...; que permeti mantenir l’autoestima personal; que ajudi a assentar bases de cara el futur; que obri nous filons d’activitat econòmica... I això no són paraules, els Plans d’Ocupació no són tan sols programes per a la realització de serveis o obres, també inclouen el projecte ‘6 + 6’ per incentivar la contractació privada i l’activitat econòmica del municipi, la ‘Quota 0’ per a nous emprenedors, l’assessorament per la creació d’empreses, els microcrèdits per impulsar iniciatives empresarials, la formació per a activitats econòmiques, el Viver d’Empreses. Darrera d’aquest conjunt d’accions hi ha moltes persones que d’estar sense feina i en situació de tirar la tovallola, tenen la possibilitat de disposar d’una oportunitat per encarar la seva vida en millors condicions.

S’han de seguir construint espais sòlids, amb els nostres mitjans, per superar les grans falles que la crisi ha provocat. Si tenim vents favorables ho podem fer amb més seguretat, però no podem dependre d’aquests factors, hem de ser actors i no espectadors. Però actors compromesos i implicats, i no només crítics. No ens podem equivocar en els diagnòstics, hem de ser rigorosos, no podem llegir els titulars i creure que hi ha grans receptes per a tots els problemes.

S’ha de treballar dia a dia, però no pensar exclusivament en el més imminent, sinó amb una mirada a un horitzó, amb les nostres fortaleses i les nostres debilitats. Cal seguir apostant per les polítiques socials, per la implicació ciutadana, per l’emprenedoria, per l’activació econòmica. S’ha de seguir caminant.