El Síndic, en defensa de la ciutat

El dijous passat el Síndic Municipal de Greuges de Cornellà, Joan Barrera, va presentar davant el ple municipal el seu informe anual, on va posar de relleu que la majoria de queixes que formulen a la seva oficina estan relacionades amb temes socials, com els problemes d’habitatge, les beques menjador,... Realitats que es viuen a la ciutat i demostren que les conseqüències de la crisi econòmica continuen sent molt presents i s’estan cronificant, creant una borsa de pobresa emergent en les nostres societats. Perquè no es tracta d’un problema que només es viu a Cornellà, és una situació amb la que s’enfronten tots els municipis avui en dia. Per això, tot i que nosaltres disposem de recursos i podem pal•liar molts d’aquests casos no podem arribar a tothom, ja que es tracta d’una qüestió global i són altres administracions les que tenen la responsabilitat d’impulsar iniciatives i posar recursos per donar resposta a la creixent situació de vulnerabilitat de part de la població.

Però a part d’aquest dibuix de les realitats que es viuen a Cornellà, el Síndic té un important paper a la ciutat. Des de la seva distància, com a figura independent de l’Ajuntament, contribueix amb la seva mirada crítica a millorar la nostra gestió, ja que qüestiona procediments, ens obliga a donar explicacions, ens proposa mesures de millora,... en definitiva, contribueix a fer més transparent el consistori, a apropar més l’administració als ciutadans, a fer de l’Ajuntament una administració més eficient. Per aquest motiu avaluarem totes les recomanacions que ens fa el Síndic en el seu informe anual i els hi donarem resposta, perquè amb la seva feina i la nostra, tots sumen i aportem a la ciutat, a Cornellà.

Una situació injusta

Fa unes setmanes, cridàvem de nou l’atenció sobre una situació que la Generalitat està perpetuant en els darrers anys, la del deute que manté amb l’Ajuntament de Cornellà – i amb molts d’altres – perquè endarrereix les liquidacions de serveis i obres diversos.

Són més de 9 milions en pagaments convinguts i compromesos. Nou milions, que si teniu en compte que el pressupost de l’Ajuntament és de 76, podeu suposar el pes que tenen en les finances municipals.

I es tracta sobretot de temes socials: finançament dels serveis socials bàsics, dels serveis d’inclusió social, el transport adaptat; les escoles bressol, l’escola de música... en aquests casos no només retallen el que s’havien compromès a aportar, sinó que tarden anys en liquidar l’aportació. També tots els temes d’ocupació, del pla de l’entorn, les obres del Pla Integral de Fontsanta... Totes són coses que ja estan fetes o serveis que ja estan prestats i pagats, perquè són bàsics i necessaris per a la ciutat i per a moltes famílies.

És una situació que s’arrossega des de fa temps. Tal i com estan les coses, Cornellà i molts altres ajuntaments hem de fer de “banc” de la Generalitat, perquè avancem pagaments que els hi correspon fer i que no paguen en els terminis acordats. És injust, no és elegant ni és raonable traspassar així el seu problema, aprofitant que els altres sí han fet una bona gestió dels seus recursos.

Tot això, mentre com a Ajuntament hem buscat la manera d’oferir noves ajudes a les famílies, començarem aquest any amb una tarifació social en alguns serveis municipals, intentant redistribuir i incrementar els recursos on avui més ho necessitem. Aquest és l’esforç que hem plantejat fer amb el pressupost municipal, i per l’altra banda només s’intenta estirar i estirar una situació que pot acabar perjudicant, i molt, més d’un ajuntament.

És hora de deixar-se de discursos i de centrar-se en realment ajudar les famílies, si escolten el món local, potser tindrien més clares quines són les prioritats, què és el que fa falta en el dia a dia, i precisament són aquells temes que més estan deixant en segon terme.

Nota de premsa

Reforzamos la cohesión social

En temas sociales hemos decidido abrir nuevas vías y reforzar las que siguen siendo necesarias. Algunas las hemos ido desgranando estas últimas semanas mientras explicábamos el presupuesto para 2016. Otras, siguen funcionando, no hacemos titulares de ellas cada mes, pero forman parte de un amplio compromiso ciudadano articulado a través del Acord Social que se debe renovar en breve: la Botiga Solidària, la Oficina de Mediación Hipotecaria, las ayudas a la pobreza energética, por poner algunos ejemplos.
Pero para esto hacía falta un posicionamiento inicial, y determinar nuevos caminos para abrir una salida a la crisis, siguen haciendo falta compromisos que al menos pasen por no recortar los servicios y prestaciones más básicos. En Cornellà no lo hicimos, los hemos mantenido o les hemos dedicado más presupuesto cuando ha sido posible.
Por ejemplo, en empleo, hace un mes han empezado a trabajar cien personas más del último plan de empleo, que aprobamos a final de 2015. Y es así porque la cifra de paro continúa muy alta (15,4% al terminar febrero), y ese es el mejor indicador de que sigue la crisis. Muchos de esos empleos los creamos en el sector educativo, porque queríamos mejorar ciertos temas, como el refuerzo escolar; mientras, otros, se siguen planteando recortes.
Por otro lado, en las becas comedor, hemos asumido las becas en cada caso que se ha detectado la necesidad, cerca de mil entre escuelas bressol y escuelas de primaria, lo que sumó unos 285.000 euros en 2015. Pero también hemos querido abrir otro camino, con el plan ‘Educa’t Saludablement’ que hemos iniciado para poder alargar estas ayudas a los institutos, y acompañarlas de actividades, ya que en el fondo, en cada caso de insuficiencia alimentaria, hay una situación de vulnerabilidad social con peligro de generar otras problemáticas.
Ahora el Parlament ha aprobado que las ayudas comedor lleguen a todos los escolares que las necesitan, veremos cuando llegan esas ayudas al territorio, y cuál es su alcance. No puedo dejar de recordar que, además, diversos de los servicios que estamos ofreciendo – servicios sociales básicos, inclusión social, transporte adaptado, planes de empleo – deben ser financiados por la Generalitat y los hemos tenido que asumir en los últimos años, y forman parte de esa deuda de más de nueve millones que mantiene con el Ayuntamiento que estamos reclamando.
Este año, seguiremos con este compromiso y seguiremos intentando detectar las situaciones que puedan poner en peligro la cohesión social, y cimentar un sistema de apoyo básico, amplio y basado en el esfuerzo colectivo, para que nadie se quede atrás.

Ricard Vaccaro: la força de l’ànima transformada en art

Dijous al matí, Ricard Vaccaro ens va deixar. Dissabte al migdia ens acomiadàvem d’ell. Portava molt de temps lluitant amb fermesa i valentia contra una llarga malaltia. Els últims mesos han estat per a ell temps d’acomiadament, de reflexió i d’intensitat vital. Entre les seves darreres aparicions públiques, dues de molt emotives: una al rebre fa uns mesos el Premi d’Honor dels Premis Ciutat de Cornellà, on ens va omplir el cor de tendresa i a molts dels presents els ulls de llàgrimes per les seves paraules. Unes paraules d’esperança, d’agraïment a la vida, i especialment a la seva dona i la seva família. Una altra quan es va inaugurar la seva darrera exposició al Castell, on va rebre un homenatge sentit i sincer de la ciutadania sense fronteres i on vam tornar a gaudir de la seva força i generositat creatives.

Dijous al Ple, el vam recordar amb unes sentides paraules que reprodueixo a continuació i que donen veu al reconeixement i agraïment de la nostra ciutat a la seva obra i la seva persona.

“Nascut a Barcelona al 1946, era veí del barri Centre de Cornellà des de fa prop de 50 anys. Ha estat l’artista més conegut i més projecció exterior i que ha generat més consens i valoració dins el món de la cultura a Catalunya. 

En Ricard, veí de Cornellà, era a la vegada un ciutadà del món, un artista i un creador en el sentit més ampli de la paraula, compromès i reivindicatiu. La seva obra, la seva veu, ha estat i continuarà sent molt necessària. 

Els espais i places de l’àrea metropolitana i, especialment de Cornellà, tenen empremtes del seu art, que és extens i divers. L’escultura pública ha marcat també la trajectòria: l’homenatge a Joan Miró, al barri d’Almeda, coneguda com “la de la Porta Diagonal”, feta el 1993, va rebre el Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, per la Transformació del paisatge urbà en l’escenari artístic. També l’escultura “Espai per a la pau” (1996), al parc de la Infanta, va significar el reflex d’un moment històric dramàtic per a Europa, la guerra de Bòsnia-Herzegovina. L’escultura “Porta del Temps”, dins la plaça de la Pau, es va inaugurar l’any 2003.

Amb la detecció de la seva malaltia, el setembre de 2014, la capacitat creativa i la mirada curiosa i compromesa d’en Ricard no es aturar. Va trobar forces en la seva família, en els seus dos fills i en la seva dona, per fer l’exposició al Castell de Cornella “Amb perles a cada ma, visc al cor d’una petxina”, un passeig per la seva obra que va servir-nos per fer-li el darrer reconeixement públic, el març del 2015.

Ell, sempre implicat amb la cultura a la nostra ciutat, va voler fer aquest darrer mes de desembre una donació a la ciutat de dues escultures per als nostres espais de lectura.

La pulsió creativa d’en Vaccaro i la seva força artística també ha tingut una línia argumental en la lluita per les llibertats, la denúncia de les injustícies i les desigualtats al món i en la defensa dels valors democràtics.

L’obra del Ricard és una expressió a favor de la llibertat. La Clara Campoamor deia “la llibertat s’aprèn exercint-la”, i això, a part de molts altres valors que ens ha deixat és el que hem après d’en Ricard Vaccaro, la força creativa i humana del seu esperit sempre crític i lliure. Gràcies Ricard Vaccaro, pel que ens has deixat i ensenyat. Implicat amb el món educatiu, la teva vocació, deixa una empremta inesborrable”.

Se’n va, però ens quedarà sempre el record d’un gran artista, i per sobre de tot, una persona sensible, amb la qual vaig compartir moltes converses i hores de senzillesa, amb la serenor de la seva mirada i el compromís que manifestaven les seves mans; un home amb fortes conviccions que estarà sempre a la nostra memòria, a la meva personal i la col·lectiva de ciutat. Fins sempre.

Suport als treballadors i treballadores de General Electric

Cada tancament d’empresa és una mala notícia, i ara ens toca ben de prop. Per tant, una mala notícia per a la ciutat. En aquesta ocasió és General Electric, amb 68 treballadors a la planta de Cornellà, que havia estat fa anys de Neyrpic, i fins fa pocs mesos, d’Alstom.

Aquest centre té una important activitat de disseny, fabricació, posada en marxa i postvenda de turbines hidràuliques. És desgraciadament massa habitual que les grans empreses deslocalitzin producció, arbitràriament, no sembla que hi hagi cap pla alternatiu per a totes les persones afectades, i més estrany és en una activitat tecnològica que hauria de tenir molt valor, però que les reestructuracions empresarials converteixen en una peça prescindible.

Em vaig reunir dijous passat amb representants dels sindicats i del comitè d’empresa, i comparteixo totalment la seva preocupació. Portarem al ple una moció de suport, espero també que els governs de la Generalitat i l’Estat intentin coordinar les accions que siguin necessàries per almenys minvar l’abast de la mala notícia, que afecten també a més de 300 treballadors, i a les seves famílies, a tot Catalunya.

Ensenyament trenca vies de diàleg

A finals de la setmana passada vam rebre amb estupor i indignació l’anunci unilateral del departament d’Ensenyament de la Generalitat de tancar dos grups de P3 a la ciutat a les escoles públiques d’Ignasi Iglesias i Dolors Almeda per al curs vinent.

Estupor perquè havíem arribat a un acord previ amb els Serveis Territorials del Baix Llobregat d’esperar al període de preinscripció per veure les demandes que es produïen a la ciutat. Com ja vaig manifestar divendres, considero que la forma d’actuar d’aquest departament mostra una manca total de sensibilitat i de respecte a l'acord establert amb l'Ajuntament, ja que la consellera ha ignorat les vies de diàleg que s'havien establert.

Aquestes vies de diàleg es van encetar amb l’objectiu de buscar solucions i apropar-nos a la realitat de les famílies de Cornellà, però sembla que el departament té altres prioritats, que no passen, evidentment, per garantir un ensenyament públic de qualitat.

Per a nosaltres l’educació pública si és una prioritat, protegir-la ha de ser un objectiu de ciutat i de societat. Hem demanat una reunió urgent amb la consellera d’Ensenyament per analitzar aquesta problemàtica perquè a més, seria important mantenir els llocs de treball dels professors que atenen actualment aquestes línies per poder reforçar altres grups educatius, ja que si no, la mesura servirà exclusivament per empobrir la qualitat educativa, tenint en compte la ràtio d'alumnes per aula i professor; a més de la conseqüent destrucció d’ocupació.

No es poden prendre decisions unilaterals en temes tant importants. L’educació és fonamental per al progrés social, per al futur de les actuals i noves generacions. Cal que tots siguem responsables, dialogants i actuem en rigor, sobretot les administracions amb plenes competències en la matèria.

Nos ha dejado Esteban Cerdán

Al enterarme del fallecimiento del histórico sindicalista Esteban Cerdán, recordé algunas de las conversaciones que a lo largo de los años mantuve con él. Lo conocí hace unos cuarenta años, en la huelga de Laforsa, de la que hace poco escribí algunas de las experiencias que viví. Esteban era un referente, de carácter fuerte, con convicciones, que dio la cara contra el fascismo, lucho contra él y participó de forma activa en la recuperación de la democracia y en la recuperación de derechos sociales y laborales. La detención de su padre, su trabajo en el campo, en la mina y en la industria forjaron su camino. Nos ha dejado, pero su huella, sus ideas, sus convicciones seguirán estando con nosotros.

Gracias, Esteban, por tus aportaciones y compromiso para la construcción de una sociedad más social y solidaria.

Benvinguda a Ses Majestats

Demà, dimarts, és la nit més esperada pels més petits, i és així mateix important per a gairebé tothom, i jo m’hi incloc, ja que sents un confort especial quan cada 5 de gener finalment els Reis arriben a Cornellà. És la primera tradició del nou any, et dóna la sensació d’un nou inici, però també veus el resultat d’un gran esforç col•lectiu, que fa possible tota aquesta il•lusió. L’espectacle d’arribada d’aquest any és a l’explanada de la Fira de Cornellà, a partir de les 18 hores, i després, com sempre, el seguici reial recorrerà els diferents barris de la ciutat, passant també per l’Ajuntament sobre les 20 hores.

Recordeu que avui dilluns, si encara no heu fet, encara podeu visitar el Mag Maginet al Campament Oriental del parc de Can Mercader. I per a demà, tingueu al cap la cançó que la Fada Ondina ha presentat a les escoles de la ciutat i que ha de servir per donar la benvinguda als Reis.

Així comencem l’any, amb festa, amb bons desitjos, i esperant que molts somnis es puguin fer realitat. No esperem ni un dia més per posar-nos a treballar, en fer possible allò que estigui al nostre abast, en buscar solucions, en ser constructius, en dialogar, en assumir els compromisos que Cornellà necessita. Ser realista no va compromès amb tenir il•lusió, o capacitat d’aprendre i emprendre tots aquests reptes. Bon any a tothom.

Decidir nuestro futuro

El domingo tenemos cita con las urnas, después de una larga legislatura que iniciábamos acuciados por los efectos de la crisis, y la cuál, lejos de solucionarse, nos ha tocado sortear mientras han aparecido nuevos problemas, con más retos para los gobernantes.
Es este domingo, ante esta tesitura, cuando nos corresponde decidir nuestro futuro. Es importante votar, es importante ejercer un derecho que conseguimos hace poco más de una generación, y es importante que los resultados reflejen con la mayor precisión lo que como ciudadanos y ciudadanas, preocupados o, al menos, interesados, consideramos positivo para los próximos años. Nada más, y os invito, como he dicho, a votar.

Enlace elecciones en la web municipal (colegios electorales, avances, y resultados provisionales)

Muertes que no cesan

Este miércoles es el Día Internacional contra la Violencia Machista. Una cita que entristece, porque son víctimas que no cesan: más de 50 en España, en lo que llevamos de 2015, según los últimos datos. No cesan, y además nadie puede negociar por ellas ni siquiera una tregua.
Este domingo, Cornellà y otras ciudades del Baix Llobregat se han unido en una marcha que concluía en el parque de Torreblanca, y mañana martes se organiza también una mesa redonda sobre respuestas jurídicas y modelos de atención policial, siempre hablando de los casos de violencia de género, además del acto central del miércoles por la tarde.
Y es verdad que hemos conseguido mejores leyes, que hemos avanzado mucho en la coordinación policial y judicial, pero que actuemos con rapidez y efectividad no es lo más importante, incluso haciendo un gran esfuerzo en prevención. El problema principal es que permanezcan esas actitudes, que permanezca en la mente de esas personas – de quién agrede y de quién lo pueda justificar – algo que es a todas luces injustificable.
Amar no es tener derechos ni propiedad sobre nadie. Pero el problema es que esas actitudes persisten; ¿en qué valor se escuda un hombre, o qué le impulsa a asesinar a quien es o ha sido su pareja? Hemos avanzado en gestionar el problema, en prevención, transmitimos los valores de la igualdad y el respeto en la educación, pero estamos lejos de concluir este camino. Algo nos queda por aprender para poder enseñar mejor a los jóvenes que crecen.

Actos 25 de noviembre

Condemna pels atemptats de París i condol per les seves víctimes

No ens podem quedar ni passius ni indiferents davant de les atrocitats que hem vist del que va passar a la capital francesa! Ha estat un nou atac a les nostres llibertats, tant col•lectives com individuals, en un país que és referent de la nostra societat, per ser el bressol de les reivindicacions que ens van portar a construir la democràcia. Avui dia, la paraula i la dignitat són els mitjans per evolucionar i millorar la nostra societat, que avui torna a estar en perill. La resposta de condemna i de condol davant aquests atacs ha de tenir continuïtat en el treball polític, i també des de les institucions judicials i dels cossos de policia, que han de donar una resposta acurada, d’acord amb el que preveu l’ordenament jurídic.
No podem caure en la temptació, de vegades massa fàcil, de sospitar o condemnar de forma indiscriminada totes aquelles persones i col•lectius d’origen àrab, o religió musulmana. No és ni seria just, doncs la gran majoria d’ells també són víctimes d’aquest terror. Si creiem en la convivència, hem de posar el focus en el fanatisme, però de forma coherent i civilitzada.
La meva condemna més enèrgica dels atemptats, el meu recolzament a les autoritats franceses i al poble francès davant d’un esdeveniment tan tràgic, i el meu condol als familiars de les víctimes d’aquesta barbàrie.

Opinar, posicionarse y votar

El pleno municipal del jueves pasado fue especialmente largo, todos los regidores y regidoras estuvimos hasta después de la medianoche, y parte del público también. En buena parte, lógico porque tocaba discutir y votar la propuesta de ordenanzas fiscales y el presupuesto para 2016, seguramente los temas de más importancia del año. Se aprobaron inicialmente y ahora está abierto un período de exposición pública.
Pero además el pleno aprobó hasta siete mociones en la parte de control, que sigue a los temas más técnicos de la parte resolutiva, y que llegan a propuesta de los diferentes grupos municipales. Sin extenderme mucho en pormenorizar los detalles del debate, es muy importante destacar algunos de los temas: para empezar, la que solicita a la Generalitat que garantice becas-comedor a los escolares en situación de vulnerabilidad, fue apoyada por todos los grupos. Ya comenté el tema en el blog hace unas semanas, se está jugando con un derecho básico de quién más necesita ser protegido.
También aprobamos mociones de apoyo a la plantilla de las empresas Inovyn-Solvay y Valeo, ambas con distintas dificultades que ponen en duda su continuidad, y otra que solicitaba conmemorar el 40 aniversario de la huelga de Laforsa, un momento de la historia de Cornellà que todavía despierta en mí recuerdos muy intensos a nivel personal. El pleno aprobó, asimismo, iniciar una revisión del Reglamento Orgánico Municipal e impulsar la constitución de un ‘consell’ municipal dedicado al comercio, e incluso una moción de rechazo al tratado TTIP.
En definitiva, muchas cosas, muchas opiniones contrastadas, y también desacuerdos, está claro. El debate puede a veces no tener la reflexión profunda que merecería por la dinámica del pleno y las muchas voces que debe incluir, de manera lógica y legítima. Pero eso no debería ocultar el fondo de ese debate, con la mayoría de esas mociones queremos incidir en los temas que afectan a Cornellà, sobre los que el Ayuntamiento debe posicionarse, opinar y votar, y ese es nuestro cometido en la sesión plenaria.

De historia y de cercanía en Sant Ildefons

Estos días, Sant Ildefons celebra sus fiestas de barrio. Esta noche tienen el inicio oficial, el pregón, a cargo de Constancio Enciso, que durante muchos años ha sido el director del instituto. Y durante el fin de semana, un poco de todo: música, deporte, juegos y talleres para los más pequeños, bailes para los que sean algo mayores, etc. Ayer ya se inauguró la exposición de fotografías antiguas del barrio, y las actividades duran hasta el lunes, día del Pilar.
Unas fiestas como estas demuestran la capacidad de las entidades para salir a la calle, para implicarse en hacer participar a todo el mundo, para disfrutar, porque compartir es sumar. Y sumar es importante en este lugar. Sant Ildefons es un barrio trabajador, que requiere solidaridad y cercanía, en el que los edificios crecieron muy rápido, como se puede ver en la exposición del Centro Cultural, mientras las personas que lo iban poblando llegaban y tejían, con paciencia y a fuego lento, las relaciones y lazos sociales que hoy lo siguen haciendo un lugar especial.

Aparador d’entitats

Les entitats de la ciutat ens han demostrat en els darrers anys la seva capacitat per generar noves formes de compromís i de solidaritat, per sumar-se a les institucions per tenir un paper important en enfortir la cohesió social. Les entitats cooperen i mobilitzen, fan arribar a l’entorn privat i personal les inquietuds que potser des de l’administració costaria més divulgar, i fan possible la implicació en la cultura, la cooperació, la promoció de l’esport, l’ajuda social, etc., de moltes persones. I aquesta implicació fa que sumem, entre tots i totes, una ciutat activa, diversa, amb veus i sensibilitats diverses.

Per això, la festa d’aquest cap de setmana, que reuneix la Fira de la Cooperació i la Trobada d’Entitats, diumenge al parc de la Infanta, és una gran oportunitat tant per conèixer com per felicitar totes aquestes entitats de la ciutat, totes aquestes persones que entreguen part del seu temps per compartir, cooperar amb col·lectius o països desafavorits i participar, en la vida ciutadana i en el compromís amb els altres.

Programa 16a Fira de la Solidaritat per a la Cooperació
Programa 11a Trobada d'Entitats

Breus reflexions entorn de les eleccions

En primer lloc, felicitar-nos tots i totes per l’alt índex de participació i pel nou exercici de democràcia que han tornat a fer els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i de Cornellà, manifestant el seu sentit de vot en base a diferents claus socials, nacionals o ideològiques, i que ha posat sobre el taulell la radiografia més actual i real del que pensa i sent la societat catalana.

Malgrat això, malauradament, han estat unes eleccions en què han quedat diluïdes les responsabilitats de l’acció de govern, i en què no s’ha parlat prou de propostes polítiques de futur. I subratllo malauradament, perquè això significa que s’obre un període d’incògnites davant el que passarà de manera immediata, amb la formació d’un nou govern i com es gestionaran les nostres estructures actuals, que afecten al nostre progrés econòmic i social.

És evident, també, que aquestes eleccions tenen moltes lectures. Però la primera de totes no és una altra que la debilitat com a conseqüència del resultat. La segona, que no s’obre un nou temps, sinó que aquest temps queda paral·litzat i sumit en un parèntesi d’incertesa. I la tercera, la preocupació per la instrumentalització d’aquests resultats i el mal ús de cara a les properes eleccions generals.

I mentrestant, què? Com es gestionarà la fractura de la convivència, els efectes en les famílies de la crisi econòmica, els problemes diaris de les persones?

I davant d’això, em permeto manifestar un desig:

Per començar que fos possible gestionar aquesta nova conjuntura sense soroll, sense insults ni desqualificacions, amb sentit comú i discreció, enfortint el diàleg i posant a les persones per davant dels interessos immediats i evitant dreceres inviables.

Trobar espais i camins comuns de consens, de treball al servei de la ciutadania, i que sempre es poden trobar si se’n té la voluntat. Aquest és el camí que he emprès i la meva tasca a Cornellà, per evitar l’ampliació de les fractures i mantenir la cohesió social.

Preocupados y comprometidos

Hoy se inaugura la Universitat d’Estiu de les Dones. Es la octava edición de un programa de estudios de verano pionero, gracias al entendimiento entre el Ayuntamiento y la Universitat de Barcelona. Su orientación siempre ha sido aprender más de historia, de temas culturales, filosofía, con perspectiva de género.

Del mismo modo en que esta perspectiva ofrece una nueva mirada sobre el conocimiento en los estudios superiores, en nuestros esfuerzos por construir una sociedad más justa, ha sido fundamental la apuesta por educar en clave de igualdad a cualquier edad, no es algo reciente, aunque la asunción por parte de todos de la necesidad de acabar con ciertos roles y actitudes, ha sido progresiva. Especialmente, en los institutos, se ha hecho un buen trabajo, y desde hace años se realizan muchas actividades en clave de difusión de la igualdad, con un papel destacado entre las Propuestas Educativas, y de hecho, los propios jóvenes han llevado a cabo iniciativas notables y muy bien pensadas.

Pero estamos preocupados, justamente en el tema de los y las adolescentes, y no es una cuestión local, se ha debatido en diferentes medios a raíz de encuestas recientes y de los datos de las oficinas de atención. Aunque por supuesto que nuestra sociedad ha avanzado mucho en el tema de igualdad, sorprende que entre los jóvenes se mantengan valores y conductas que no casan con estos avances: en lo que respecta al control de la pareja –muy condicionado por redes sociales y móviles-, en los puntos de vista sobre qué es y qué no es violencia de género. Ejemplos que se mencionan en estos artículos publicados en El País y El Periódico.

Queremos dar una vuelta de tuerca más en esa educación en clave de igualdad, entre los adolescentes, incidir más en el momento en que pueden aparecer ciertas actitudes, y estamos planteándonos que en el instituto haya una figura que advierta o aconseje, que se explique, desde su propio nivel, creando la Xarxa d'agents d'igualtat. La preocupación significa que debemos prevenir, y prevenir es educar. Del modo en que ya lo hemos hecho, pero con la necesidad de adaptarnos a las nuevas realidades. Es un compromiso ineludible para conseguir una ciudad comprometida en la erradicación de la violencia machista.

Ara toca Cornellà

Aquest dissabte hem constituït el nou consistori de l’Ajuntament de Cornellà per al mandat 2015-2019, i en primer lloc vull agrair tant la confiança de totes les persones que m’han donat suport, com a tots aquells que van votar a les eleccions municipals, manifestant la seva voluntat democràtica de participar en el govern de Cornellà, de construir el futur de la ciutat.

Torno a ser alcalde, i amb la il·lusió renovada, perquè és la major responsabilitat cívica, comunitària i democràtica que es pot exercir: la d’alcalde de la teva ciutat. Per què és el lloc on vaig aprendre a caminar, a llegir, a combatre, a reflexionar, a caminar al costat de persones molt diverses.

Amb aquest mandat que acabem d’encetar s’obre un nou horitzó de transformació, però també per a la consolidació. Consolidar tot allò que hem posat en marxa des del 2008, en el primer moment que vam percebre que vindrien temps de dificultats. Hi vam ser des del principi, fent un esforç per sumar complicitats en la lluita contra l’exclusió, posant l’accent en la política social, amb esperit col·laboratiu, buscant recolzament en les forces i sectors progressistes, i protegint els equipaments i serveis que havíem aconseguit. El balanç crec que és clarament de suma, i no de resta.

El resultat de les eleccions ens avala com a garantia de canvi, i referma el nostre compromís moral i ètic, avala la feina feta, davant d’una nova etapa de major pluralitat, que no de fragmentació. Seguim tenint la confiança majoritària, i seguirem treballant per la ciutat, fugint del silenci resignat d’alguns, i fugint de les metes infinites d’uns altres que només poden conduir a la frustració i la impotència.

Alguns parlen que estem davant d’una nova política, però penso que és més aviat un nou temps per fer política, els problemes continuen sent, en essència, la lluita contra les injustícies i les desigualtats, els que han estat sempre, contra allò que hem lluitat sempre. Jo em comprometo a seguir lluitant: per evitar que les fractures socials o identitàries trenquin els llaços que aquesta ciutat ha treballat tant per teixir.

Vaig presentar-me a les eleccions posant vuit raons a sobre la taula, vuit propostes, que a partir d’ara són els meus compromisos. Davant d’aquests nous temps, ara, toca Cornellà.

Llegir el discurs complet

Estructuras sólidas para defender la ciudad (y III)

Mayor seguridad individual y colectiva garantiza una convivencia más libre. Y ese es otro pilar básico de lo que somos como comunidad, como ciudad. A veces, la seguridad y la tranquilidad son sólo una cuestión de orden en el espacio público, de un detalle roto, o de limpieza. Pero es indiscutible el papel que tiene el trabajo de las fuerzas de seguridad, en la prevención, en el diálogo con vecinos y comerciantes.

La Unidad de Seguridad Ciudadana de la Guardia Urbana, que lleva más de tres años funcionando desde que se puso en marcha en Sant Ildefons, ha conseguido que se reduzcan un 45% las denuncias por incumplimiento de las ordenanzas. Su función es prevenir, tanto la inseguridad como el incivismo, y mucho se consigue sólo con su presencia, especialmente por la noche.
También hemos trabajado para reducir al máximo los casos de incivismo, eso siempre es más complicado, hace falta mucho trabajo de conciencia, gota a gota. Pero tenemos cosas consolidadas, como son los patios abiertos de escuelas, o como son los educadores cívicos. En una ofrecemos un espacio controlado donde los jóvenes pueden jugar, pasar la tarde en un entorno seguro, con los segundos hacemos pedagogía de lo que es compartir mejor el espacio público, es decir, ser más cívicos. Y eso da tranquilidad, que en el fondo es lo que buscamos.

La seguridad es sobre todo una cuestión de percepción. Todos tenemos preocupaciones muy amplias, pero aquello que nos inquieta en primer lugar es lo que nos afecta directamente, a nosotros, a nuestra familia, a nuestro entorno. Por eso estimamos esa tranquilidad, ese orden en nuestra calle, en nuestro barrio.
Un espacio cuidado, que no se degrada, es más amable y en consecuencia lo sentimos más seguro. Y a veces, esos cuidados están en los detalles. Por eso en estos últimos años hemos dirigido nuestro esfuerzo a poner herramientas para que cada persona nos pueda comunicar cosas para mejorar, esos detalles que pueden resultar importantes; a través de la plataforma A prop teu, hemos intentado resolver peticiones de todos los barrios, que cada vecino puede comunicar, gracias a las nuevas tecnologías, y recibir personalmente la información de como está su gestión.
Y todavía más, con la app para móviles Seguretat Ciudadana, podemos estar informados de alertas y advertir a los medios de seguridad de cualquier situación que nos preocupe con agilidad. Un ejercicio más de proximidad, de apostar por la eficiencia.

Lo que hemos conseguido está ahí, son cosas consolidadas que hemos conseguido proteger y que forman parte de las bases de esta ciudad. Si percibimos una base sólida, tendremos más fácil conseguir la convicción y la fuerza necesaria para avanzar, afrontar nuevos retos en lo personal y como integrantes imprescindibles de nuestra comunidad.

Reflexió final

Els articles dels tres últims dilluns plantegen la meva reflexió d'allò realitzat en l'últim mandat i d'allò que ens permet afrontar el futur més immediat. Aquest balanç és el meu últim post per ara, fins a després de les eleccions, perquè aquesta setmana ja entrarem en campanya electoral i vosaltres tindreu l'oportunitat de valorar les diferents opcions que es presenten. I el diumenge, 24 de maig, votar per la que cada un consideri més sòlida i més adequada per a Cornellà. Una abraçada a tots i totes.

Estructures sòlides per defensar la ciutat (II)

La sostenibilitat social de Cornellà és la nostra responsabilitat, i mantenir-la i fomentar-la és el que hem fet els últims anys.
Després de les eleccions municipals de 2007 vam començar a reflexionar sobre els primers símptomes de la davallada de l’economia. L’estiu de 2008 l’Ajuntament de Cornellà ja va constituir el primer fons de contingència social amb 700.000 euros pensant, ingènuament si voleu, que amb aquests diners podríem fer front a una crisi que començava a despuntar. Avui, després de dos acords socials, hem triplicat els nostres recursos per a les persones que més ho necessiten. I ho hem fet construint estratègies i aliances sòlides, escoltant i buscant altres mirades, per construir entre tots un camí comú.
Hem ajudat 1.200 persones amb plans d’ocupació, 6.000 famílies són ateses en aquests moments pels serveis socials de l’Ajuntament. Hem cobrat dues plusvàlues i les hem destinat a contractar persones en situació d’atur de llarga durada, a crear un fons d’ajudes econòmiques per a estudiants universitaris i a un nou projecte de lloguer social per garantir un habitatge digne. Hem liderat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona un programa per lluitar contra la pobresa energètica.
El que hem fet és un combat contra la crisi. Hem defensat la ciutat treballant per evitar que la gent de Cornellà es quedi enrere. Potser són coses que no es veuen, que passen desapercebudes donada la magnitud de la conjuntura econòmica, però darrera de les quals s’hi amaga un esforç titànic. Nosaltres no tenim recursos ni competències ni capacitat per revertir la crisi, però ho hem intentat, tot i trobar-nos sols, sense el recolzament de l’Estat ni la Generalitat. I ha estat possible perquè hem confiat en les nostres pròpies forces i comptem amb una economia municipal sòlida, sanejada per poder impulsar totes aquestes mesures pal·liatives.

Estic motivat perquè la nostra resposta pública i cívica ha reduït la degradació social del nostre municipi. Des de l’Ajuntament hem incorporat en totes les nostres polítiques el combat contra la pobresa, ja sigui en esports, facilitant la pràctica esportiva dels infants més desafavorits; en cultura, potenciant les activitats de lleure familiar gratuïtes; en educació destinant recursos a estudi assistit... El combat contra la desigualtat i en concret contra la pobresa forma part del nostre ADN. Un codi d’actuació que ha de continuar present en l’acció política, institucional i en la estructura quotidiana de la gestió de la ciutat.