Condemna pels atemptats de París i condol per les seves víctimes

No ens podem quedar ni passius ni indiferents davant de les atrocitats que hem vist del que va passar a la capital francesa! Ha estat un nou atac a les nostres llibertats, tant col•lectives com individuals, en un país que és referent de la nostra societat, per ser el bressol de les reivindicacions que ens van portar a construir la democràcia. Avui dia, la paraula i la dignitat són els mitjans per evolucionar i millorar la nostra societat, que avui torna a estar en perill. La resposta de condemna i de condol davant aquests atacs ha de tenir continuïtat en el treball polític, i també des de les institucions judicials i dels cossos de policia, que han de donar una resposta acurada, d’acord amb el que preveu l’ordenament jurídic.
No podem caure en la temptació, de vegades massa fàcil, de sospitar o condemnar de forma indiscriminada totes aquelles persones i col•lectius d’origen àrab, o religió musulmana. No és ni seria just, doncs la gran majoria d’ells també són víctimes d’aquest terror. Si creiem en la convivència, hem de posar el focus en el fanatisme, però de forma coherent i civilitzada.
La meva condemna més enèrgica dels atemptats, el meu recolzament a les autoritats franceses i al poble francès davant d’un esdeveniment tan tràgic, i el meu condol als familiars de les víctimes d’aquesta barbàrie.

Opinar, posicionarse y votar

El pleno municipal del jueves pasado fue especialmente largo, todos los regidores y regidoras estuvimos hasta después de la medianoche, y parte del público también. En buena parte, lógico porque tocaba discutir y votar la propuesta de ordenanzas fiscales y el presupuesto para 2016, seguramente los temas de más importancia del año. Se aprobaron inicialmente y ahora está abierto un período de exposición pública.
Pero además el pleno aprobó hasta siete mociones en la parte de control, que sigue a los temas más técnicos de la parte resolutiva, y que llegan a propuesta de los diferentes grupos municipales. Sin extenderme mucho en pormenorizar los detalles del debate, es muy importante destacar algunos de los temas: para empezar, la que solicita a la Generalitat que garantice becas-comedor a los escolares en situación de vulnerabilidad, fue apoyada por todos los grupos. Ya comenté el tema en el blog hace unas semanas, se está jugando con un derecho básico de quién más necesita ser protegido.
También aprobamos mociones de apoyo a la plantilla de las empresas Inovyn-Solvay y Valeo, ambas con distintas dificultades que ponen en duda su continuidad, y otra que solicitaba conmemorar el 40 aniversario de la huelga de Laforsa, un momento de la historia de Cornellà que todavía despierta en mí recuerdos muy intensos a nivel personal. El pleno aprobó, asimismo, iniciar una revisión del Reglamento Orgánico Municipal e impulsar la constitución de un ‘consell’ municipal dedicado al comercio, e incluso una moción de rechazo al tratado TTIP.
En definitiva, muchas cosas, muchas opiniones contrastadas, y también desacuerdos, está claro. El debate puede a veces no tener la reflexión profunda que merecería por la dinámica del pleno y las muchas voces que debe incluir, de manera lógica y legítima. Pero eso no debería ocultar el fondo de ese debate, con la mayoría de esas mociones queremos incidir en los temas que afectan a Cornellà, sobre los que el Ayuntamiento debe posicionarse, opinar y votar, y ese es nuestro cometido en la sesión plenaria.

De historia y de cercanía en Sant Ildefons

Estos días, Sant Ildefons celebra sus fiestas de barrio. Esta noche tienen el inicio oficial, el pregón, a cargo de Constancio Enciso, que durante muchos años ha sido el director del instituto. Y durante el fin de semana, un poco de todo: música, deporte, juegos y talleres para los más pequeños, bailes para los que sean algo mayores, etc. Ayer ya se inauguró la exposición de fotografías antiguas del barrio, y las actividades duran hasta el lunes, día del Pilar.
Unas fiestas como estas demuestran la capacidad de las entidades para salir a la calle, para implicarse en hacer participar a todo el mundo, para disfrutar, porque compartir es sumar. Y sumar es importante en este lugar. Sant Ildefons es un barrio trabajador, que requiere solidaridad y cercanía, en el que los edificios crecieron muy rápido, como se puede ver en la exposición del Centro Cultural, mientras las personas que lo iban poblando llegaban y tejían, con paciencia y a fuego lento, las relaciones y lazos sociales que hoy lo siguen haciendo un lugar especial.

Aparador d’entitats

Les entitats de la ciutat ens han demostrat en els darrers anys la seva capacitat per generar noves formes de compromís i de solidaritat, per sumar-se a les institucions per tenir un paper important en enfortir la cohesió social. Les entitats cooperen i mobilitzen, fan arribar a l’entorn privat i personal les inquietuds que potser des de l’administració costaria més divulgar, i fan possible la implicació en la cultura, la cooperació, la promoció de l’esport, l’ajuda social, etc., de moltes persones. I aquesta implicació fa que sumem, entre tots i totes, una ciutat activa, diversa, amb veus i sensibilitats diverses.

Per això, la festa d’aquest cap de setmana, que reuneix la Fira de la Cooperació i la Trobada d’Entitats, diumenge al parc de la Infanta, és una gran oportunitat tant per conèixer com per felicitar totes aquestes entitats de la ciutat, totes aquestes persones que entreguen part del seu temps per compartir, cooperar amb col·lectius o països desafavorits i participar, en la vida ciutadana i en el compromís amb els altres.

Programa 16a Fira de la Solidaritat per a la Cooperació
Programa 11a Trobada d'Entitats

Breus reflexions entorn de les eleccions

En primer lloc, felicitar-nos tots i totes per l’alt índex de participació i pel nou exercici de democràcia que han tornat a fer els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i de Cornellà, manifestant el seu sentit de vot en base a diferents claus socials, nacionals o ideològiques, i que ha posat sobre el taulell la radiografia més actual i real del que pensa i sent la societat catalana.

Malgrat això, malauradament, han estat unes eleccions en què han quedat diluïdes les responsabilitats de l’acció de govern, i en què no s’ha parlat prou de propostes polítiques de futur. I subratllo malauradament, perquè això significa que s’obre un període d’incògnites davant el que passarà de manera immediata, amb la formació d’un nou govern i com es gestionaran les nostres estructures actuals, que afecten al nostre progrés econòmic i social.

És evident, també, que aquestes eleccions tenen moltes lectures. Però la primera de totes no és una altra que la debilitat com a conseqüència del resultat. La segona, que no s’obre un nou temps, sinó que aquest temps queda paral·litzat i sumit en un parèntesi d’incertesa. I la tercera, la preocupació per la instrumentalització d’aquests resultats i el mal ús de cara a les properes eleccions generals.

I mentrestant, què? Com es gestionarà la fractura de la convivència, els efectes en les famílies de la crisi econòmica, els problemes diaris de les persones?

I davant d’això, em permeto manifestar un desig:

Per començar que fos possible gestionar aquesta nova conjuntura sense soroll, sense insults ni desqualificacions, amb sentit comú i discreció, enfortint el diàleg i posant a les persones per davant dels interessos immediats i evitant dreceres inviables.

Trobar espais i camins comuns de consens, de treball al servei de la ciutadania, i que sempre es poden trobar si se’n té la voluntat. Aquest és el camí que he emprès i la meva tasca a Cornellà, per evitar l’ampliació de les fractures i mantenir la cohesió social.

Preocupados y comprometidos

Hoy se inaugura la Universitat d’Estiu de les Dones. Es la octava edición de un programa de estudios de verano pionero, gracias al entendimiento entre el Ayuntamiento y la Universitat de Barcelona. Su orientación siempre ha sido aprender más de historia, de temas culturales, filosofía, con perspectiva de género.

Del mismo modo en que esta perspectiva ofrece una nueva mirada sobre el conocimiento en los estudios superiores, en nuestros esfuerzos por construir una sociedad más justa, ha sido fundamental la apuesta por educar en clave de igualdad a cualquier edad, no es algo reciente, aunque la asunción por parte de todos de la necesidad de acabar con ciertos roles y actitudes, ha sido progresiva. Especialmente, en los institutos, se ha hecho un buen trabajo, y desde hace años se realizan muchas actividades en clave de difusión de la igualdad, con un papel destacado entre las Propuestas Educativas, y de hecho, los propios jóvenes han llevado a cabo iniciativas notables y muy bien pensadas.

Pero estamos preocupados, justamente en el tema de los y las adolescentes, y no es una cuestión local, se ha debatido en diferentes medios a raíz de encuestas recientes y de los datos de las oficinas de atención. Aunque por supuesto que nuestra sociedad ha avanzado mucho en el tema de igualdad, sorprende que entre los jóvenes se mantengan valores y conductas que no casan con estos avances: en lo que respecta al control de la pareja –muy condicionado por redes sociales y móviles-, en los puntos de vista sobre qué es y qué no es violencia de género. Ejemplos que se mencionan en estos artículos publicados en El País y El Periódico.

Queremos dar una vuelta de tuerca más en esa educación en clave de igualdad, entre los adolescentes, incidir más en el momento en que pueden aparecer ciertas actitudes, y estamos planteándonos que en el instituto haya una figura que advierta o aconseje, que se explique, desde su propio nivel, creando la Xarxa d'agents d'igualtat. La preocupación significa que debemos prevenir, y prevenir es educar. Del modo en que ya lo hemos hecho, pero con la necesidad de adaptarnos a las nuevas realidades. Es un compromiso ineludible para conseguir una ciudad comprometida en la erradicación de la violencia machista.

Ara toca Cornellà

Aquest dissabte hem constituït el nou consistori de l’Ajuntament de Cornellà per al mandat 2015-2019, i en primer lloc vull agrair tant la confiança de totes les persones que m’han donat suport, com a tots aquells que van votar a les eleccions municipals, manifestant la seva voluntat democràtica de participar en el govern de Cornellà, de construir el futur de la ciutat.

Torno a ser alcalde, i amb la il·lusió renovada, perquè és la major responsabilitat cívica, comunitària i democràtica que es pot exercir: la d’alcalde de la teva ciutat. Per què és el lloc on vaig aprendre a caminar, a llegir, a combatre, a reflexionar, a caminar al costat de persones molt diverses.

Amb aquest mandat que acabem d’encetar s’obre un nou horitzó de transformació, però també per a la consolidació. Consolidar tot allò que hem posat en marxa des del 2008, en el primer moment que vam percebre que vindrien temps de dificultats. Hi vam ser des del principi, fent un esforç per sumar complicitats en la lluita contra l’exclusió, posant l’accent en la política social, amb esperit col·laboratiu, buscant recolzament en les forces i sectors progressistes, i protegint els equipaments i serveis que havíem aconseguit. El balanç crec que és clarament de suma, i no de resta.

El resultat de les eleccions ens avala com a garantia de canvi, i referma el nostre compromís moral i ètic, avala la feina feta, davant d’una nova etapa de major pluralitat, que no de fragmentació. Seguim tenint la confiança majoritària, i seguirem treballant per la ciutat, fugint del silenci resignat d’alguns, i fugint de les metes infinites d’uns altres que només poden conduir a la frustració i la impotència.

Alguns parlen que estem davant d’una nova política, però penso que és més aviat un nou temps per fer política, els problemes continuen sent, en essència, la lluita contra les injustícies i les desigualtats, els que han estat sempre, contra allò que hem lluitat sempre. Jo em comprometo a seguir lluitant: per evitar que les fractures socials o identitàries trenquin els llaços que aquesta ciutat ha treballat tant per teixir.

Vaig presentar-me a les eleccions posant vuit raons a sobre la taula, vuit propostes, que a partir d’ara són els meus compromisos. Davant d’aquests nous temps, ara, toca Cornellà.

Llegir el discurs complet

Estructuras sólidas para defender la ciudad (y III)

Mayor seguridad individual y colectiva garantiza una convivencia más libre. Y ese es otro pilar básico de lo que somos como comunidad, como ciudad. A veces, la seguridad y la tranquilidad son sólo una cuestión de orden en el espacio público, de un detalle roto, o de limpieza. Pero es indiscutible el papel que tiene el trabajo de las fuerzas de seguridad, en la prevención, en el diálogo con vecinos y comerciantes.

La Unidad de Seguridad Ciudadana de la Guardia Urbana, que lleva más de tres años funcionando desde que se puso en marcha en Sant Ildefons, ha conseguido que se reduzcan un 45% las denuncias por incumplimiento de las ordenanzas. Su función es prevenir, tanto la inseguridad como el incivismo, y mucho se consigue sólo con su presencia, especialmente por la noche.
También hemos trabajado para reducir al máximo los casos de incivismo, eso siempre es más complicado, hace falta mucho trabajo de conciencia, gota a gota. Pero tenemos cosas consolidadas, como son los patios abiertos de escuelas, o como son los educadores cívicos. En una ofrecemos un espacio controlado donde los jóvenes pueden jugar, pasar la tarde en un entorno seguro, con los segundos hacemos pedagogía de lo que es compartir mejor el espacio público, es decir, ser más cívicos. Y eso da tranquilidad, que en el fondo es lo que buscamos.

La seguridad es sobre todo una cuestión de percepción. Todos tenemos preocupaciones muy amplias, pero aquello que nos inquieta en primer lugar es lo que nos afecta directamente, a nosotros, a nuestra familia, a nuestro entorno. Por eso estimamos esa tranquilidad, ese orden en nuestra calle, en nuestro barrio.
Un espacio cuidado, que no se degrada, es más amable y en consecuencia lo sentimos más seguro. Y a veces, esos cuidados están en los detalles. Por eso en estos últimos años hemos dirigido nuestro esfuerzo a poner herramientas para que cada persona nos pueda comunicar cosas para mejorar, esos detalles que pueden resultar importantes; a través de la plataforma A prop teu, hemos intentado resolver peticiones de todos los barrios, que cada vecino puede comunicar, gracias a las nuevas tecnologías, y recibir personalmente la información de como está su gestión.
Y todavía más, con la app para móviles Seguretat Ciudadana, podemos estar informados de alertas y advertir a los medios de seguridad de cualquier situación que nos preocupe con agilidad. Un ejercicio más de proximidad, de apostar por la eficiencia.

Lo que hemos conseguido está ahí, son cosas consolidadas que hemos conseguido proteger y que forman parte de las bases de esta ciudad. Si percibimos una base sólida, tendremos más fácil conseguir la convicción y la fuerza necesaria para avanzar, afrontar nuevos retos en lo personal y como integrantes imprescindibles de nuestra comunidad.

Reflexió final

Els articles dels tres últims dilluns plantegen la meva reflexió d'allò realitzat en l'últim mandat i d'allò que ens permet afrontar el futur més immediat. Aquest balanç és el meu últim post per ara, fins a després de les eleccions, perquè aquesta setmana ja entrarem en campanya electoral i vosaltres tindreu l'oportunitat de valorar les diferents opcions que es presenten. I el diumenge, 24 de maig, votar per la que cada un consideri més sòlida i més adequada per a Cornellà. Una abraçada a tots i totes.

Estructures sòlides per defensar la ciutat (II)

La sostenibilitat social de Cornellà és la nostra responsabilitat, i mantenir-la i fomentar-la és el que hem fet els últims anys.
Després de les eleccions municipals de 2007 vam començar a reflexionar sobre els primers símptomes de la davallada de l’economia. L’estiu de 2008 l’Ajuntament de Cornellà ja va constituir el primer fons de contingència social amb 700.000 euros pensant, ingènuament si voleu, que amb aquests diners podríem fer front a una crisi que començava a despuntar. Avui, després de dos acords socials, hem triplicat els nostres recursos per a les persones que més ho necessiten. I ho hem fet construint estratègies i aliances sòlides, escoltant i buscant altres mirades, per construir entre tots un camí comú.
Hem ajudat 1.200 persones amb plans d’ocupació, 6.000 famílies són ateses en aquests moments pels serveis socials de l’Ajuntament. Hem cobrat dues plusvàlues i les hem destinat a contractar persones en situació d’atur de llarga durada, a crear un fons d’ajudes econòmiques per a estudiants universitaris i a un nou projecte de lloguer social per garantir un habitatge digne. Hem liderat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona un programa per lluitar contra la pobresa energètica.
El que hem fet és un combat contra la crisi. Hem defensat la ciutat treballant per evitar que la gent de Cornellà es quedi enrere. Potser són coses que no es veuen, que passen desapercebudes donada la magnitud de la conjuntura econòmica, però darrera de les quals s’hi amaga un esforç titànic. Nosaltres no tenim recursos ni competències ni capacitat per revertir la crisi, però ho hem intentat, tot i trobar-nos sols, sense el recolzament de l’Estat ni la Generalitat. I ha estat possible perquè hem confiat en les nostres pròpies forces i comptem amb una economia municipal sòlida, sanejada per poder impulsar totes aquestes mesures pal·liatives.

Estic motivat perquè la nostra resposta pública i cívica ha reduït la degradació social del nostre municipi. Des de l’Ajuntament hem incorporat en totes les nostres polítiques el combat contra la pobresa, ja sigui en esports, facilitant la pràctica esportiva dels infants més desafavorits; en cultura, potenciant les activitats de lleure familiar gratuïtes; en educació destinant recursos a estudi assistit... El combat contra la desigualtat i en concret contra la pobresa forma part del nostre ADN. Un codi d’actuació que ha de continuar present en l’acció política, institucional i en la estructura quotidiana de la gestió de la ciutat.

Estructuras sólidas para defender la ciudad (I)

La crisis económica que hemos sufrido en estos últimos años ha tenido una clara repercusión en el planteamiento y planificación de nuestras políticas municipales. La vulnerabilidad a la que se han visto expuestos muchos ciudadanos y ciudadanas ha hecho que nuestra prioridad se centrase en reforzar todas nuestras estructuras, para evitar la fractura social e impedir poner en peligro todos los servicios y recursos que habíamos conseguido en estos años.
Nuestro papel como gestores no ha estado exento de dificultad porque, aunque muchas de las medidas que se debían tomar no eran de nuestra competencia, es evidente que sí eran de nuestra incumbencia, y debíamos atender con precisión y premura las prioridades sociales que se nos planteaban. Para ello, hemos contado fundamentalmente con nuestros recursos, gestionándolos con racionalidad, con precisión, responsabilidad y planificación; teniendo en cuenta, además, los recortes que han ido realizando las administraciones autonómica y central.

No ha sido fácil. Y todavía quedan muchas cosas por hacer, pero hemos construido una sólida red de estructuras sociales, culturales, urbanas y económicas, que nos hacen tener pilares estables y seguros para hacer frente al futuro.
Uno de nuestros principales objetivos ha sido mantener todos los servicios y equipamientos con los que contamos en la ciudad, fortalecer y proteger una red de 83 equipamientos educativos, deportivos, sociales, culturales y lúdicos que ofrecen servicio a miles de familias. A las más de 26.000 personas de la ciudad que realizan alguna actividad física organizada en alguna de las instalaciones municipales o a través de las entidades deportivas de la ciudad; o al 40% de los ciudadanos que es usuario de las bibliotecas municipales.
No hemos cerrado ni uno de nuestros equipamientos ni tampoco ningún servicio ciudadano en estos años. Tenemos ocho escuelas bressol municipales, una red de tres bibliotecas, residencias de personas mayores, ludotecas, centros cívicos, casals, centros para jóvenes, un centro tecnológico (Citilab) y quince instalaciones deportivas, entre otras. Y nuestro objetivo es seguir el mismo camino, reforzando estas estructuras con más equipamientos, como dos nuevos espacios de lectura en Almeda y Fontsanta, que empezaremos a construir en 2016.

En definitiva, hemos trabajado con una estructura en red, con sólidos pilares cuyas piezas forman parte de un puzle que encaja a la perfección para desde el trabajo presente ganar el futuro, sumando esfuerzos y sinergias hacia objetivos de progreso, cohesión social y competitividad.

Drets que no es poden obviar

Ahir el Síndic Municipal de Greuges va presentar el seu informe anual en un ple extraordinari, on va fer un repàs de les intervencions realitzades, entre queixes i consultes, durant 2014. L’estudi remarca l’increment de queixes respecte de l’any 2013 vinculades, fonamentalment, a la vulnerabilitat de drets i serveis als col•lectius més desafavorits i desprotegits com és el cas dels infants i de les persones dependents.
L’informe no fa altra cosa que posar de manifest que cada vegada el grau de vulnerabilitat és més ampli i la forquilla de persones afectades s’amplia sota el paraigües del que s’està denominant ‘nova pobresa’. Són persones, com ja portem temps detectant als serveis socials de l’ajuntament, que no tenen recursos i amb poques opcions de trobar solucions a curt i mig termini que es mantenen pels ajuts municipals i familiars. Som conscients d’aquesta nova realitat i encara que a Cornellà estem duplicant recursos i serveis, no tenim competències ni capacitat per donar resposta a tot, ja que les polítiques autonòmiques i estatals no fan més que agreujar una situació que està arribant a quotes molt perilloses.
Des del consistori treballem i seguirem treballant per la dignitat de les persones, i ho farem des del compromís i mesures concretes implementades mitjançant l’Acord Social Contra la Crisi, amb plans d’ocupació, amb més ajuts socials, i buscant la complicitat d’entitats supramunicipals en àmbits com els desnonaments, l’ocupació o la pobresa energètica; i col•laborant amb el Síndic i altres institucions per trobar noves alternatives que permetin frenar la fractura social.
Fa uns mesos vam celebrar unes jornades sobre la pobresa a la ciutat i ja vam fer palès aquestes mancances, marcant, a més, un nou full de ruta municipal en aquest àmbit. Cal actuar sense excuses des de la coresponsabilitat per mantenir els drets i serveis que a tots i totes ens han costat tant aconseguir.

Tragedia incomprensible

Mis primeras palabras de hoy son para mostrar mi solidaridad con los familiares de las víctimas del siniestro aéreo del vuelo Barcelona-Dusseldorf, una tragedia que a medida que pasan las horas se vuelve más incomprensible y amarga. El Ayuntamiento se ha sumado al duelo suspendiendo los actos institucionales, incluido el pleno municipal previsto para ayer. A todos los afectados, mis más profundas condolencias.

No quería dejar finalizar el mes de marzo sin hacer una mención especial al Consell de la Dona, ya que estos días, además de las actividades que con motivo del Día Internacional de la Mujer Trabajadora se realizan en la ciudad, el Consell ha celebrado 20 años. Dos décadas de trabajo conjunto, de consenso, de construir, pieza a pieza, una ciudad más igualitaria, más comprometida con eliminar diferencias entre sexos no sólo en derechos, ya recogidos legalmente, sino también en nuestra mentalidad, en nuestra manera de actuar, que a veces es lo más difícil de cambiar. A todas quiénes han formado parte del mismo, felicidades.

Y para acabar, tenemos por delante unos días de descanso primaverales, dedicadlos al ocio, a la familia, o a la cultura; aprovechadlos. También la ciudad de Cornellà, con actividades culturales, sus parques y su entorno nos deja todavía algunas propuestas para disfrutar de ella. Nos encontramos a la vuelta.

Reflexió sobre la situació de l’atur

De les darreres anàlisis sobre l’atur a Catalunya, Baix Llobregat i sobretot, a Cornellà, n’hi ha hagut una que m’ha cridat l’atenció, la que va fer el senyor Joan Aregio, el Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació, que el 31 de gener, quan a Catalunya havien entrat a la bossa d’aturats 6821 persones, manifestava: “un augment que és absolutament habitual els mesos de gener”, i “l’increment de l’atur és el més baix en un gener des de l’any 2007”, fent una valoració bastant positiva del resultat.
Les dades a Cornellà, que en dades absolutes ha comportat una reducció de 7 persones enregistrades, un 0,1 % menys que al mes anterior, 822 persones menys que fa un any, i quasi 4 punts menys que fa dos anys en termes percentuals; expressen que la taxa d’atur encara és superior en 1,2 % per sobre la mitjana de la comarca, 1,4 % sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 1,3 % sobre la de Catalunya.
Les valoracions poden ser més o menys encertades, però estic convençut que cal aprofundir més amb les informacions i dades que es publiquen. La responsabilitat política comporta no només analitzar les dades, sinó també posar instruments per tal de variar tendències, pal·liar els efectes de la destrucció de llocs de treball i posar mecanismes per la incentivació econòmica.
A Cornellà no ens podem quedar amb la valoració positiva de la reducció de l'atur; més de 140 persones s’han incorporat a la llista, i sense la contractació a través dels Plans d’Ocupació Local, finançats amb fons propis i algunes contractacions del propi mercat, avui estaríem parlant d’un augment de la taxa d’atur per sobre de les 150 persones.
Que vol dir això?, que la intervenció pública en accions per combatre l’atur ha permès suavitzar les dades, però amb un abast limitat en el temps, són contractes de sis mesos. Els municipis no tenim les competències suficients per poder abordar aquest gran problema, el que preocupa en primer lloc a la ciutadania. Podem prendre algunes mesures, com de vegades dic són només “paracetamol social”. Altres administracions, amb competències pròpies i recursos, no adopten mesures ni hi inverteixen, esperant que sigui el propi mercat econòmic el que ajudi a recomposar la situació. Es pot estar observant o actuant, i crec que la política ha de ser activa i no passiva; dins dels límits que cadascú disposa.
Cal ser prudent en certes anàlisis, i conscients del grau d’intervenció que generen les mesures que apliquem. És molt aviat encara per fer conclusions sobre un canvi de tendència i de veure un horitzó més esperançador. Hi ha molt de treball a fer en aquesta direcció i un gran recorregut per davant. Cal combatre la situació amb propostes i idees de gran abast, que afavoreixin no tan sols pal·liar la destrucció de llocs de treball, sinó també la seva creació: incentivar la creació d’empreses, facilitar que el teixit econòmic realment creixi i generi els llocs de treball que la nostra societat necessita. Amb aquesta premissa, a mi sempre em trobareu, amb idees que facilitin un projecte, encara que sigui petit, però que serveixi per sumar i no restar.

La igualtat, una qüestió d’educació i consciència social

Aquest matí a la plaça de la Dona hem fet l’acte de commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb la lectura del manifest a càrrec de Pilar Pons. La reflexió que tots tenim al cap és que una societat democràtica només es pot construir amb la participació de tots els homes i dones, sense cap discriminació de sexe. Però no només hem de ser conscients d’aquesta realitat sinó que hem d’actuar en conseqüència.

És necessari, un canvi cultural real per superar els rols de gènere i les institucions i tots els sectors socials i econòmics hem de tenir el mateix tarannà, al marge de les ideologies. Perquè malgrat els esforços la realitat constata que l’atur femení continua essent superior al masculí, que existeixen diferències salarials en un mateix nivell laboral i la conciliació és un tema encara pendent. Al mateix temps, no puc deixar de mencionar les alarmants xifres de morts per violència de gènere cada any i, afortunadament, la marxa enrere del govern del PP en la modificació de la Llei de l’avortament.

Per tot això, és evident que hem de continuar treballant perquè la igualtat sigui una realitat, un compromís ferm i una tasca diària d’educació, d’acció i conscienciació.
A Cornellà hem estat molt actius i compromesos amb la igualtat. Estem fent un important esforç en l’àmbit laboral amb convenis amb empreses per afavorir la inserció de les dones, amb programes d’integració i formació, en educació i també en violència de gènere.
Hem de continuar reivindicant els nostres drets, lluitant per una igualtat real i efectiva. Tots i totes, des del nostre dia a dia, tenim l’obligació de deixar un món més just i igualitari per a les generacions que ens precedeixen, perquè és la única forma de progressar.

Cohesió social i progrés

Ahir, en el marc del cicle de trobades que organitza el Cercle de l’Aigua de la Fundació Agbar, vaig fer una conferència al Citilab sobre Cohesió social i progrés econòmic a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Agraint aquesta oportunitat, he pogut explicar quina és la vocació de l’àrea metropolitana, una “ciutat de ciutats”, i quin és el paper de l’AMB, com a institució, en el seu dia a dia. L’Àrea té una missió inicial, primordial, vinculada als transports, a la gestió de residus, a la cohesió territorial, etc. Tothom ho notaria si un dia s'aturés. Però fer política és també ser responsable i plantejar-te fins on pots arribar amb les eines que tens. Per això, penso que hem demostrat que es pot fer encara més, i l’àrea ha emprès altres missions, per plantejar-nos el futur de la mobilitat amb vocació estratègica, per facilitar el creixement econòmic, per invertir en disminuir les desigualtats, per proporcionar solucions als casos de pobresa energètica, només mencionant alguns exemples. I tot sense haver de crear una gran estructura administrativa, tenint sempre clar on es pot arribar i que som un govern “local”.
Que l’àrea metropolitana avanci, que millori la qualitat de vida i el benestar de les persones que hi viuen, no és possible sense generar consensos, sense buscar la col·laboració de tothom. Una realitat tant complexa com aquests 36 municipis no poden gestionar-se ni avançar si ens quedem en els petits terminis, en el temps que va d’un mandat a un altre. I en la millora d’aquesta qualitat de vida, de les condicions de les persones que hi viuen, hi ha la clau de la cohesió social, el criteri humà que ha de presidir tota acció política.

Más transparentes, pero también más corresponsables

Hace unos días, la encuesta ITA, que realiza una organización internacional para valorar la transparencia de los gobiernos locales, concedía al Ayuntamiento de Cornellà una de sus máximas notas. Es una buena noticia, es obvio, pero ya he expresado públicamente que estas notas no deben tomarse como un valor absoluto, ni cuando son positivas ni cuando son negativas. Es mucho más importante lo que se hace “detrás de las cámaras”, el trabajo entre bastidores, el esfuerzo por vincular consensos, por fomentar la reflexión pública, y por atraer corresponsabilidades, para llevar una gestión transparente y cercana que cuente con el máximo de opiniones de quién esté dispuesto a colaborar.
Sí, es cierto pensar que, desde fuera de la administración, parece lógico que una mayor transparencia fomenta que nos inclinemos a saber que como ciudadanos nos podemos implicar con ella, que podemos tomar parte en la construcción de realidades en esta ciudad. Y contribuye, pero también existen otros parámetros, otras actuaciones que llevamos a cabo y no han sido valoradas en esta encuesta. Desde hace años venimos apostando por el diálogo, lo que nos ha llevado a acoger iniciativas que han surgido de la propia ciudadanía, que se organiza, que entiende que también forman parte de Cornellà. Ahí están ejemplos como la Fira de Santa Llúcia, las fiestas de barrio, el festival Jazz&Beer, la fira dels encants, el Toc de Corn... en ese caso para crear nuevas propuestas culturales o de ocio. También trabajamos para establecer consensos, para buscar la implicación de muchas personas y entidades, muy necesaria en momentos como los que vivimos, para llevar adelante proyectos que han surgido del Acord Social, como la Botiga Solidària.
Esas realidades son las que dan valor a la reflexión y al trabajo a partir del consenso, un esfuerzo íntimamente ligado a la transparencia y a la corresponsabilidad.

Desitjos de cara al nou any

A punt de rebre el Nadal, espero que gaudiu al màxim d’aquestes dates i que les pugueu compartir amb els vostres familiars i amics. L’estimació i l’amistat són regals que mai hem de deixar escapar ni deixar-los en un calaix. I el propi benestar es troba tant en el nostre entorn més pròxim com en l’entorn social, en els coneguts, en els veïns i veïnes, en els botigues del barri. Per això, quan parlo del Nadal, també m’agrada fer referències a què ens cal ser solidaris, perquè el bon clima ciutadà també contribueix a fer-nos a tots més feliços i encarar la vida amb esperit positiu.
Aquest plantejament es fa especialment necessari quan acaba un any que de nou ha estat difícil. Poden dir que ha acabat la crisi, però la seva part més dura continua a dins d’algunes llars familiars, no ho podem oblidar. I des del punt de vista del govern local, la part positiva és que seguim defensant les nostres mesures. L’Ajuntament continuarà treballant, intentant que les dificultats, subratllades per les retallades de finançament i de competències per part d'altres administracions, no es notin en el dia a dia. No hem tancat cap servei ni equipament durant aquest any, no ho hem fet perquè creiem que tot el que la ciutat ha aconseguit fer realitat continua sent vigent, i han estat els nostres compromisos. I hem anat més enllà, amb més plans d’ocupació, amb mesures destinades a estimular, dins de les nostres possibilitats, la creació d’empreses i de llocs de treball (el nou viver, la quota zero per a emprenedors, etc.). També hem anat més lluny gràcies a l’impuls de l’Acord Social, en accions que han comptat amb la imprescindible col·laboració d’entitats i agents socials: la Botiga Solidària, l’Oficina de Mediació Hipotecària, la Setmana de la Dignitat...
Seguirem aquest camí, fins allà on ens sigui possible amb els nostres recursos, com fins ara, i amb el compromís de la ciutadania, que és i seguirà sent, n’estic convençut, impecable. Aquesta és la gran confiança que tenim en el futur, que hem aconseguit seguir ferms, que comença un nou any, seguim treballant, som aquí i tenim esperança. No s'avança amb plantejaments negatius: cal confiança, entusiasme, i honestedat, i Cornellà en té de sobres.

Recordeu que, durant aquests dies, continuen moltes activitats pròpies de les festes, com la Fira Infantil de Nadal, les atraccions a la plaça de Catalunya que organitza el Cornellà Compra a Casa, les visites a la Torre de la Miranda, o el Campament Oriental del Mag Maginet a partir del dia 1 a Can Mercader. Us desitjo a tots i totes unes bones festes, esperant per a l’any que ve, sobretot, salut i treball per a tothom. Bon Nadal!

Breus reflexions entorn del procés de mobilització participativa d'ahir

Al dia següent de la jornada de mobilització del Cornellà Decideix, el juny de 2010, vaig escriure, entre altres reflexions:
"Un dels valors de la democràcia es poder discrepar en opinions i accions, considero que cadascú des de la seva responsabilitat ha sabut transmetre en aquest procés la importància del respecte i la defensa de la pluralitat, fent més forts els espais de convivència a on es manifesten els nostres compromisos amb la societat i les persones, i aquesta campanya que ahir va concloure amb la jornada de votació és un clar exponent d'aquesta forma de fer."
Avui em continuo refermant en el contingut de les mateixes paraules: habilitats per gestionar la discrepància, respecte a la pluralitat d’idees i actuacions i protegir la convivència cívica, aquests són ingredients necessaris per garantir en qualsevol procés una bona convivència comunitària i democràtica. Ara, quatre anys més tard ens trobem en una cruïlla que l’any 2010 ningú s’imaginava, la transversalitat identitària i cívica de la nostra societat catalana ha patit un cop que el temps ens dirà si es només conjuntural, per a uns quants anys, o obre un nou futur polític global.
Al meu judici, s’ha reemplaçat el combat de la cohesió social i econòmica per una altra proposta, consistent en articular una drecera particular per continuar sols, que té el meu respecte, però també el meu desacord, sobretot perquè considero que, mentrestant, no estem combatent les conseqüències més esgarrifoses i reals de la crisi, davant nous models socials i econòmics que s’imposen continentalment a una velocitat de vertigen, molt divergents dels actuals i en un sentit molt allunyat de la igualtat social, que a mi no m’agraden.
Ahir una part molt important de ciutadans van expressar en un procés de mobilització participativa quina és la seva opinió. Als motius pels quals van fer sentir aquesta opinió, amb tota probabilitat, s’hi sumen factors molt diferents, però hi ha un denominador comú: els que es van equivocar el 2006 portant l’Estatut al Constitucional, ahir va quedar demostrat que han ampliat el seu error.
Cal actuar, i els actuals protagonistes han d’entendre que el futur no es resol amb sordidesa constitucional, ni amb enganys de promoure lleis i camins inviables, amagant la seva incapacitat per governar els problemes més urgents, però molt menys amb menyspreu a la nostra singularitat com a poble. Qui no vulgui entendre que cal un canvi, que cal diàleg i que els ciutadans volem ser consultats sobre el futur del nostre país per resoldre aquesta crisi institucional i social que no tan sols afecta a Catalunya, que s’ho faci mirar.
I per últim recordar una frase de Sèneca en les seves cartes a Lucili:
"La concordia hace crecer las cosas pequeñas; con la discordia, las más grandes se vienen abajo."

En defensa de l’Educació, i en defensa d’una educació justa

El Consell Escolar Municipal ha presentat una proposta, que el ple municipal de dijous passat va recolzar a través d’una moció, per plantejar un rebuig frontal a la LOMCE, la nova llei d’educació, o Llei Wert, com la coneixem popularment. La llarga llista de temes que qüestionen la llibertat educativa, les competències, i els drets d’alumnes i famílies l’han fet impopular des del començament, i la manca de diàleg per a solucionar les seves mancances ha estat realment preocupant.
Una de les coses que més sorprenen de la llei és que vulgui buidar de raó de ser, de poder de decisió, els Consells Escolars. I ho fan per prejudicis ideològics, no es tracta només de respectar que els Consells funcionen bé, sinó que és un espai que permet pactar, que avança a través del diàleg. Quin suport esperen obtenir dels mares i pares de tot el país, si una de les coses que proposa la llei és treure’ls tota capacitat de decisió en la gestió de la seva escola?
Per a mi el més greu, precisament, és que aquesta llei no ajuda a construir. S’ha plantejat sense consens, i sembla que aquesta és la seva voluntat. Conté mesures que justament semblen dissenyades per generar més radicalitat, més enfrontament, i aquest no és un bon camí.
Un petit exemple, al marge de les raons de cada part, que puc arribar a comprendre, el que trobo literalment un insult ideològic és que es determini que cal donar diners a una família per anar a una escola privada a aprendre en castellà, i que no se’n puguin trobar per garantir les beques menjadors a les famílies que ho necessiten. No tinc manera d’entendre quines són les prioritats d’uns i altres.